Pocs quilòmetres al sud de Christchurch, gairebé a les afores, s'eleva un gran cràter d'origen volcànic obert al mar cap al sud. És Kai Tahu per als maoris, i Banks, en reconeixement a Joseph Banks, naturalista de l'Endeavour, per James Cook. Aquest, en descobrir-lo el febrer de 1770, va errar...
- Jack què?
- London, Jack London.
I l'homenet va girar l'esquena i sense molestar tan sols en acomiadar-se ni en mirar cap enrere va obrir la porta i se'n va anar. Tan fugaçment com havia aparegut.
L'homenet en qüestió era un veí, mig hawaià, mig caucàsic, tot i que...
Les tranquil·les aigües del riu Avon (el Avon de Hampshire, no confondre amb els Avon de Devon, Bristol o del Warwickshire) desemboquen plàcidament al Canal de la Mànega a Christchurch, al costat de la estiuenca Bournemouth. Invertint pràcticament del tot un globus terraqüi es podria, exceptuant la...
Notes de fox-trot i de dixie flueixen al llarg dels carrers en un volum cada vegada més perceptible. Seguint-les s'arriba a una placeta on una banda que sembla sortida d'alguna petita ciutat d'Alabama o de Missouri s'esplaia arrancant-les dels seus instruments. Les parelles dansen al ritme,...
A principis de l'any 1900 el controvertit autor irlandès George Bernard Shaw va passar uns dies al voltant de Tikitere, prop de Rotorua i del llac homònim. Com el seu personatge Pigmalió, transformant a Elisa Doolitle, Shaw va transformar el lloc rebatejant-lo. Després de la seva visita Tikitere es...
Un dels primers llibres que recordo haver llegit és El secret del bosc vell, de l'escriptor de Belluno, al Vèneto, Dino Buzzati. En el seu conte, Buzzati, parla d'un antic bosc, on els arbres estan habitats per genis, follets i vents amb nom propi que posseeixen el do de la paraula.
La carretera...
Ja fa uns quants anys, i comencen a ser uns quants, entre la dècada dels seixanta i principis de la dels setanta, la llavors Editorial Bruguera publicava un parell de col·leccions d'aventures. Uns llibres de tapa dura que intercalaven amb el text una versió il·lustrada de la novel·la. Al llom...
Passava el Nadal a Kaitaia, al nord de l'Illa del Nord, prop de Liquor’ s King, una botiga de licors com el seu nom indica. Aquí vaig comprar una ampolla de Lindauer Brut, una mena de xampany local per celebrar el 25 de desembre tot sol a la sala del motel, el Kauri Lodge, al sud de la principal...
La cosmogonia tradicional hawaiana implicava una estreta interrelació entre el diví, l'humà i la naturalesa. Això comportava uns estrictes codis de conducta, el kapu, tabú, que regulava els usos i el comportament entre les diferents classes socials. Trencar el kapu podia exposar el transgressor de...
El capità James Cook, responsable d'una bona part de la toponímia de l'Oceà Pacífic, agradava d'inspirar-se per aquesta en els seus amics del almirallat o amb la família reial anglesa. En altres casos no abusava de la imaginació i preferia referir-se a lo obvi. Aquest va ser el cas de Bay of...
Hi ha una peça curiosa al Museu Nacional de Fiji, a Suva, la seva capital. Es tracta simplement de la sola d'una sabata. Sí, la sola d'una sabata. I aquest és un element fora del comú per a un museu, per la seva raresa. En general els museus, potser a excepció dels del calçat o els del vestit, no...
El 1999 freqüentava als francesos que vivien al meu barri. En aquells mesos de finals d'any, s'estava celebrant el campionat mundial de rugbi, esport al qual alguns eren aficionats, fins i tot un d'ells havia jugat anteriorment. Regnava un cert optimisme. El 24 d'octubre havien superat els quarts...
És Ao Tea Roa, o Nova Zelanda. A vista d'ocell, o de satèl·lit, i si està clar, es distingeix perfectament el perquè de la toponomàstica maori de les illes. L'Illa Sud és Te Waka o Aoraki, la canoa de Aoraki, que persegueix la Illa Nord, Te Ika un Maui, el gran peix de Maui. Al sud, la que avui es...
Diuen que Adelaide sembla una ciutat britànica. Em va semblar una ciutat nord-americana encara que els seus habitants siguin indubtablement australians. El traçat dels seus amplis carrers i avingudes és tan rectangular com podria ser-ho el Manhattan novaiorquès o el North Beach de San Francisco,...
El rostre de Masiko es reflectia en el vidre de la finestra de l'autobús. Estava asseguda davant meu. Adormida, s'havia abandonat davant el pesat i monòton paisatge que quilòmetre rere quilòmetre lliscava de l'altre costat del vidre del Greyhound Pioneer. Verds arbustos matisats pel mateix vidre...