Αθήνα, Atenes!
Ai Soló, Soló! Els grecs sempre sou nens, no hi ha un grec vell. Aquestes paraules les va pronunciar un ancià sacerdot de la ciutat de Sais, al delta del Nil a un dels set savis de Grècia sis segles abans de Crist. Vint-i-sis segles després, a la voràgine de la moderna capital grega, gairebé ningú recorda a Soló, menys encara al de Sais.
El sacerdot egipci recriminava als hel·lens que fossin incapaços de recordar la seva història i les seves tradicions, malgrat els arguments esgrimits per Soló recordant els fets més antics, l'arribada del primer home, Foreneo, fill del déu Ínaco i d'una Nimfa i de com va evolucionar la vida després del diluvi. El de Sais va recordar a Soló, que havia plogut més vegades i més diluvis i més destruccions i reconstruccions terrenals havien esdevingut en aquest món, com la de l'Atlàntida. El va instruir en la filosofia que va impulsar el govern de la illa occidental i de com el propi temps va causar la seva desgràcia i la seva derrota davant els propis grecs. Un parell de segles més tard Plató va recollir en els seus diàlegs Timeo i Critias les informacions rebudes per Soló.
Plaka està esquitxada de petites antigues esglésies ortodoxes que contrasten amb la relativament moderna, va ser consagrada el 1862, Mitropoli, la catedral metropolitana. Just al costat, a la mateixa plaça, es troba Mikri Mitropoli, l'antiga catedral del segle XII de dimensions considerablement menors que està doblement dedicada i que també és coneguda com Panagia Gorgeopikóös o Agios Eleftherios. A les parets exteriors hi ha relleus procedents del reaprofitament de materials d'antics edificis hel·lenístics, romans i bizantins. Al carrer Ermou, una altra artèria vetada al trànsit des de les olimpíades de 2004, hi ha la preciosa església de Kapnikarea, dedicada a la presentació de la Mare de Déu en el temple. L'església va ser construïda a principis del segle XI sobre un antic santuari dedicat a les deesses Atenea o a Demeter. Ermou és la via que uneix la plaça Syntagma amb Monastiraki. Syntagma és el centre polític de la moderna Atenes, allà on hi ha la seu del Parlament i on es citen totes les manifestacions que oposen les seves opinions a les d'aquest, on els Evzones, aquests soldats que semblen pertànyer a un ballet, organitzen els seus espectaculars canvis de guàrdia davant la tomba del soldat desconegut, on arriba l'autobús que uneix l'aeroport amb la ciutat i el metro. La mateixa línia de metro que fa vibrar els frescos de l'esmentada Kapnikarea i que reapareix a Monastiraki, al costat de l'antiga Àgora grega, al costat de la Stoa de Atalos reconstruïda per l'American School of Classical Studios i on s'exhibeixen els objectes descoberts a la zona. Allà, la plaça de Monastiraki és una eclèctica amalgama arquitectònica i social. Hi conviuen Kímisis Theotókou, l'església de l'Assumpció de la Verge, que és el que queda de l'antic monestir que dóna nom a la plaça, l'antiga mesquita Tzisdarakis, avui curiós museu que alberga la col·lecció de ceràmica Kyriazopoulos, i l'edifici de 1920 que és actualment l'estació de metro. A l'esquerra d'aquesta arrenca el carrer que acull un mercat i actualment molts comerços inevitablement orientats al turisme.
Mentrestant una marabunta de vianants entra i surt de l'estació de Monastiraki, alguns paren a les parades de coco i de cacauets, altres descansen els peus a l'ombra de l'antiga mesquita abans d'endinsar-se en els carrers peatonals que envolten l'antiga Àgora Romana, encara que probablement sigui preferible ocupar alguna de les innombrables terrasses que s'estenen al llarg del carrer. Una d'elles és peculiar, situada davant del temple d'Ares. Ho és perquè curiosament per la zona la clientela és local, alguns d’ells desplacen mecànicament els comptes dels komboloi, rosaris, entre els dits índex i polze. L’ouzo flueix cap a les taules amb la mateixa prestesa que ho fan els gots de frappé, el cafè glaçat que els grecs prenen invariablement estiu i hivern. Un altre bon lloc on fer una parada, si és possible vespertina, són els cafès que estan al final del carrer Tripodon, al costat del monument a Lysicrates. Des d'aquí les vistes nocturnes de l'Acròpolis són espectaculars.
L'antic nom de la ciutat es va formular en plural, potser perquè eren diverses les ciutats que es van forjar al voltant de l'Acròpolis. Un plural que no s'ha perdut, ni en el nom ni a les característiques de totes aquelles Grècies que poblen la moderna metròpolis hel·lena.
© J.L.Nicolas
Llegir més en edició impresa o Ebook
