A la Badia de les Illes
El capità James Cook, responsable d'una bona part de la toponímia de l'Oceà Pacífic, agradava d'inspirar-se per aquesta en els seus amics del almirallat o amb la família reial anglesa. En altres casos no abusava de la imaginació i preferia referir-se a lo obvi. Aquest va ser el cas de Bay of Islands, la Badia de les Illes, on ancorà, entre les illes de Motuarohia i Motukauri, a finals de novembre de 1769 durant el seu primer viatge amb el HMS Endeavour, quan va traçar amb afinada precisió la topografia costanera neozelandesa.
Unes 147 illes i illots sembren aquesta gran badia situada a la costa nord-oriental de la Illa del Nord, en la qual, uns set-cents anys abans que l'explorador anglès arribes, va ser poblada pels tripulants de Mataatua, una de les més grans canoes de la migració maori.
La petita vila del dolç pingüí, Kororareka en maori, o també Russell, va ser un dels primers nuclis poblats a la badia. Quan va arribar Cook ja estava establerta la tribu Ngare Raumati. Es diu que el nom té l'origen en les paraules que va pronunciar un cap maori, qui, ferit en la batalla, va demanar un brou de pingüí. Després beure murmurar: Ka reka te korora, (Que dolç està el pingüí). Amb l'arribada de l'inevitable home blanc es va desenvolupar un port balener. Ex convictes, venedors de grog i altra gent de moral relaxada es van establir a la localitat fins que van aconseguir que fos coneguda pel sobrenom de Hellhole of the Pacific, l'infern del Pacífic.
En els anys quaranta del segle XIX van passar moltes coses. El febrer d'aquest 1840 es va signar a Waitangi, pocs quilòmetres a l'oest de Russell, en la mateixa badia, el tractat homònim. Al maig de 1841 es va convertir en la primera capital de Nova Zelanda fins que poc menys d'un any després, el març de 1841, aquesta es traslladés a Auckland. Tres anys més tard, el governador Hobson va batejar la ciutat amb el nom de Russell, Lord John Russell era el secretari Colonial Britànic del moment.
Llegir més en edició impresa o e-Book
© J.L.Nicolas
