Abbey Road
No és només un carrer de Londres ni una portada dels Beatles. Carreteres de l'abadia, carrers de l'abadia, passatges de l'abadia plaguen la geografia d'Irlanda. La propagació del cristianisme pels primers monjos i frares va originar la proliferació d'abadies, esglésies rurals, i convents al mateix temps que els primers sants irlandesos ascendien als altars. Sant Patrici, Sant Kevin, Sant Brandan entre altres, es van encarregar de fundar els primers monestirs. Els inicis del cristianisme a l'illa es van distingir pel caràcter monàstic de la seva església.
Un dels primers centres religiosos de les illes britàniques es va crear a Iona, a les Hèbrides Interiors, prop de la costa escocesa, en el que llavors era el regne de Dalriada. Un dels prínceps de la casa reial dels Uí Néill, a l'Ulster, Colum Cille, qui es convertiria en Sant Columba, es va assentar allà l’any 563 fundant el que seria el nucli divulgador del cristianisme irlandès. El monacat es fundava en la mortificació del cos a través del treball executat amb pena per obtenir l'alliberament dels desitjos. Aquesta filosofia va portar a Sant Kevin a les muntanyes de Wicklow a dormir en un llit de pedra i a prendre banys d'aigua gelada en un llac proper. La llegenda, una mica desmesurada, explica que una merla se li va posar a la mà mentre la tenia estesa. Per no molestar l’ocell Sant Kevin no la va retirar sinó que va permetre que niés i es va mantenir immòbil fins que les cries que van néixer dels ous posats no van emprendre el vol.
En el temps en què es van aixecar els primers monestirs no existien nuclis de població comparables a les ciutats romanes en cap dels cinc regnes irlandesos, fonamentalment rurals. Els monestirs van atreure, a més de fidels acòlits i novicis, a artesans i a comerciants. Els recintes emmurallats dels centres escolàstics proporcionaven protecció en els anys turbulents que van seguir a la caiguda de l'Imperi Romà. Bangor arribà a acollir a quatre mil monjos. Clonmacnoise tres mil. En cada un d'ells a més de les edificacions on residien els clergues, es van construir catedrals, esglésies i capelles, tallers i obradors. Un element característic són les torres circulars que generalment servien per vigilar i per emmagatzemar els béns més preuats de cada comunitat en un emplaçament fàcilment defensable. Normalment l'entrada a les torres s'efectuava mitjançant una escala removible fins a la porta, que, per dificultar l'accés als assaltants, solia estar a més de tres metres de terra.
Van ser també centres acadèmics de primer ordre en els que l'antic art dels celtes de La Téne es va fondre en les formes i figures d'un nou art que es plasmaria a través del paper en manuscrits bellament il·lustrats o mitjançant els evangelis tallats en les creus de pedra.
© J.L.Nicolas
