Afrodita a Milos
Si alguna cosa va fer cèlebre l'illa de Milos, al sud-oest de les Cíclades, va ser la troballa d'una extraordinària estàtua que va acabar exposada a la sala 346 de l'Ala Sully del Museu del Louvre, a París: la Venus de Milo.
Venus és el nom de la deessa de l'amor al panteó romà, Afrodita al grec, i és, avui dia, una de les estàtues més famoses del món i, pel que fa a Venus-Afrodita només competeix amb la no menys cèlebre Venus de Cnido, la Venus púdica obra de l'escultor Praxíteles. La diferència és que aquesta última va ser tallada sobre el segle IV a.C. i se'n van fer nombroses còpies gregues i romanes, mentre la de Milos s'ha datat sobre l'any 120 a.C., a finals del període hel·lenístic i s'atribueix a Alexandre d'Antioquia.
L'escultura va ser tallada en marbre de la veïna illa de Paros, un material molt apreciat a la Grècia antiga, té una alçada de poc més de dos metres i pesa al voltant dels nou-cents quilograms. El primer que crida l'atenció és la manca de braços, es creu que es van perdre durant el trasllat a França, i la postura de la deessa, que no és estàtica, en inclinar una de les cames passant tot el pes a l'altra, mentre el cos sembla traçar una elegant forma de “s”. Venus es mostra mig despullada, una túnica que envolta els malucs sembla lliscar cap als peus; la mirada, adreçada a l'infinit, es projecta a través del cap decantat. Les corbes del cos corresponen al llavors prototip idealitzat de bellesa femenina. Es creu que amb el braç dret feia el gest de sostenir la túnica perquè no caigués a terra mentre que amb l'altre braç subjectava la poma que se li va oferir al mític Judici de Paris.
Encara avui no es coneix amb precisió el lloc on va ser trobada, es pensa que decorava una exedra a l'entrada del gymnasium, a prop del teatre, entre la porta est de les muralles de l'antiga ciutat i el mur de retenció de l'estadi. Però sí que se sap que va ser descoberta accidentalment el febrer del 1820 pel pagès Giorgios Kentrotàs. L'estàtua va ser trobada partida en fragments, entre ells un avantbraç amb la mà i una poma. En grec Μήλο, milo, no significa altra cosa que poma, a més de coincidir amb el nom de l'illa.
L'estàtua va ser adquirida enmig d'una agra polèmica entre francesos i turcs. Aleshores l'Egeu seguia en mans de l'Imperi Otomà, així que l'escultura va ser venuda per Kentrotàs a un sacerdot anomenat Macario Verghis qui, al seu torn, va pensar a oferir-la a un funcionari de la Sublim Porta. Mentrestant el contraalmirall de l'armada francesa, Jules Dumont d'Urville, havia recalat a Milos, on va ser posat al corrent de la troballa de la Venus. El contraalmirall francès va reconèixer el valor històric que podia tenir l'escultura i va escriure a l'ambaixador de França a Constantinoble, el Marquès de la Rivière, Charles François de Riffardeau, convencent-lo que efectués la compra de l'estàtua. El representant del Marquès va arribar a Milos a temps de cancel·lar la venda que ja havia fet Kentrotàs, persuadint-lo perquè es retractés i la cedís als francesos. El 1 de març de l'any següent, 1821, la Venus va ser carregada a la goleta L'Estafette, la qual la va desembarcar al port de Toló i, d'allà, fins a París, on el Marquès de la Rivière la va oferir al rei de França, Louis XVIII, qui la va cedir al Museu del Louvre. Els turcs no van deixar de denunciar com una estafa l’adquisició i a reclamar, infructuosament, l’estàtua.
Un cop al museu parisenc, la Venus de Milo va ser restaurada per primera vegada, se li va afegir el pedestal i es van retocar el nas, el peu esquerre i un dit del peu dret, així com es va polir la superfície del marbre. Però no es van reconstruir els braços, ja que es desconeixia amb exactitud la posició que podien haver tingut. Entre novembre del 2009 i abril del 2010 es va fer una nova restauració, eliminant-se els afegits de guix i netejant la superfície. Aleshores es va descobrir un paper, sota un d'aquests afegits, que assenyalava una altra restauració anterior, del 5 d'abril de 1936 duta a terme per un marbrista anomenat Libeau.
A més de l'original, conservat al Louvre, Milos té un parell de rèpliques de la Venus, una d'elles exposada al Museu Arqueològic de Milos, a Plaka, la segona va ser erigida, al costat de la carretera que porta de Tripiti a Klima, l'any 2022, a les proximitats del lloc on va ser descoberta.
© J.L.Nicolas
