Allà on comença el Mar
Finistère no vol dir altra cosa que la fi de la terra, allà on comença el mar. Ho pensaven els romans quan van anomenar així a la regió, que a més creien que acabava abruptament vessant les aigües al buit, poc més enllà, després del horitzó. Ho creuen els francesos que han conservat el nom al departament més occidental de Bretanya. I ho creuen milers de turistes que s'afanyen en els càlids mesos d'estiu en aconseguir una bona plaça a l'aparcament de Pointe du Raz. Surten dels seus vehicles ufans d'haver finalitzat el recorregut, recomponent-se la roba i potser una mica fatigats, mentre la resta de la família s'escampa examinant les botigues de records, el menú de la cafeteria o s'esplaia en els serveis.
Pointe du Raz, per a molts l'extrem occidental de la França continental, gaudeix d'un paisatge digne de postal, de fet allà mateix les venen. També són conegudes les imatges dels fars semisubmergits entre les enormes onades de les tempestes atlàntiques allà on el mar bat amb violència penya-segats i illots, cap a la Ile de Sein. No obstant això el veritable punt més extrem de Bretanya es troba més al nord, més encara de la península de Crozon i passada la ciutat de Brest. Ocult rere la desmesurada popularitat de Pointe du Raz, el tram de costa que va des dels caps de Saint Mathieu fins al de Corsen, en els municipis de Plougonvelin, Le Conquet i Plouarzel, s'emporta la palma. Pointe de Corsen està a 04º47’44” Oest, sempre sense tenir en compte l'illa de Ouessant amb el far de Nividic a 05º08’25”, que es va començar a construir l'estiu de 1912 i no es va acabar fins 24 anys més tard, ni per descomptat els departaments d'ultramar a les Antilles.
La zona va ser objecte de constants visites normandes, no sempre benintencionades. El 1558 un atac anglo-holandès va devastar Le Conquet. Van deixar en peu només vuit cases. Anteriorment, durant el regnat de François I, la vila va tenir un cert renom gràcies al seu centre de cartografia. Els seus tractats de navegació van gaudir precisament d'una bona acceptació a Anglaterra, fins i tot per un tal Francis Drake.
En aquells temps la població va comptar amb la presència d'un missioner polèmic, Dom Michel Le Nobletz, fill d'una família benestant de Plouguernau. Li van donar el sobrenom de beleg foll, el capellà boig, a causa de les seves idees i de les seves pràctiques excèntriques. Per les seves idees no hagués estat res més que un capellà roig denunciant els abusos dels poderosos, els salaris insuficients, els preus abusius dels habitatges i la mala qualitat de les mercaderies. Res ha canviat. Per les seves prediques entre una població analfabeta Dom Michel feia ús de cartells il·lustrats, tableaux de mission, que feia interpretar a cor per les dones que hi assistien. Sermons multimèdia. La seva antiga casa a Le Conquet es va transformar, després de la seva mort, en un petit oratori, avui capella de Notre Dame de Bon Secours. El seu cos va ser enterrat a l'església de Lochrist.
Le Conquet va ser sacsejat a la fi del segle XIX per diverses misterioses morts violentes esdevingudes al Hôtel de Bretagne, a la Grand Rue de la vila. El 12 de juliol 1885 va desaparèixer sense deixar rastre un dels seus hostes, un tractant de cavalls normand anomenat Eugène Emeric, del qual se sabia que portava una important quantitat de diners, uns dos mil francs, bé fora per comprar equins o producte de la venda d'aquests. Sense testimonis, la investigació policial es va esvair en el temps. Dos anys més tard, una tarda de maig, un pagès de Kerzoniou, de nom Jérôme Leizour, va trobar prop d'un camí unes restes humanes. L'informe policial els va reconèixer comme étant celui de Le Hoult Eugène Emeric dit “Courval”, ...né a Sap canton de Vimoutiers dans l’Orne, âgé de 53 ans, fils de défunt Théodore et de Le Charpentier Nathalie Eugénie, époux de Boutellier Désirée Florence...signe Keriguy, maire. Va ser inhumat al cementiri de Plougonvelin. Dos anys més tard la dona de l'hoteler, de la qual s'explicava que era excessivament amant de l'ampolla, va ser trobada penjada a la seva pròpia habitació. Inicialment el seu marit i propietari de l'immoble, Louis Besson, va ser el principal sospitós i va ser acusat de la mort, fins i tot es va especular amb un possible vincle amb la luctuosa desaparició del tractant de cavalls. El procés contra Besson va ser vist per sentència el 18 de febrer de 1900. Un jurat popular, davant les febles proves que l’inculpaven i sense trobar relació amb la mort del viatjant, el va declarar innocent.
Avui en dia el port de Le Conquet, tancat al nord per la península de Kermovan, continua sent un notable centre pesquer, on amarren gairebé una quarantena d'embarcacions. Es captura especialment el tourteau, el bou de mar, que es pesca al temps que raps, ratlles, llobarros, llenguados i rèmols. El port és també el principal enllaç amb les illes de Molène i Ouessant i un bon lloc on degustar l'esmentada pesca. A Saint Mathieu, més tranquil encara si cap, queden unes poques cases veïnes a l'antiga abadia, un hotel, un restaurant i uns serveis públics.
© J.L.Nicolas
Llegir més en edició impresa o Ebook
