Art de Portes Obertes
A la Zona Velha de Funchal, a l'illa portuguesa de Madeira, abunden les terrasses de restaurants que obren les seves taules i els seus menús al carrer. També hi ha algunes galeries d'art que semblen aflorar amb timidesa. Amb més aplom han mudat, des de principis de 2011, les portes d'habitatges i comerços que s'han anat transformant en llenços. Una autèntica exposició a l'aire lliure.
Bustos finiseculars en l'accés dret del O Ginjinhas, una taverna, fantasies de déus marins i sirenes, cares d'animals, petits espais de ceràmica, una blanca figura femenina sobre un fons vermell, una noieta que se sorprèn amb la bústia de correu, planxes de surf clavades a la sorra d'una deserta platja amb palmeres, siluetes de colors que tracten de penjar-se d'unes gimnàstiques anelles, retrats eclèctics, vells records d'escola, un rostre cobert a la manera dels tuareg, poemes dedicats a l'illa, retrats a les entrades de la Tenda Velha, un altra taverna, abraçades al costat de jardineres arran de terra, jardineres arran de terra i, repetida, una breu frase que assenyala que ninguém pode sonhar por ti. Tot això i més es troba entre les ruas del barri vell.
El projecte Arte Portas Abertas va néixer de la mà de diversos artistes que es van coordinar amb l'ajuntament de la ciutat i van decidir dur-lo als carrers del casc antic, principalment a la rua de Santa Maria. El projecte es va inspirar en un altre similar que es va desenvolupar el 1994 a la població de Valloria, a la Riviera italiana.
Inicialment hi va haver reticències entre els veïns, que no estaven completament convençuts amb el projecte, encara que lentament van anar donant l'autorització per intervenir sobre les portes. La idea de Portes Obertes es recolza en el concepte de llindar, d'obertura a l'art i a la cultura i pretén abastar vessants artístiques que no siguin exclusivament la pintura, englobant-hi a la resta d'arts audiovisuals, escultura, fotografia i escriptura, algunes, fins i tot efímeres.
Les primeres transformacions les van realitzar a l'abril de 2011. Marc Milewski va dedicar un mes al portal del número 77 de la rua de Santa Maria i Gonçalo Martins va finalitzar la primera porta a pocs metres, en els números 81-83. Ells van ser simplement els dos primers. Posteriorment les portes pintades es van anar estenent arribant gairebé al centenar pels carrers veïns, rua Portão São Tiago, rua dos Barreiros, les travesses de João Caetano i das Torres, la calçada do Socorro i els carrers Aspirant Mota Freitas i Dom Carlos I. Un nou univers de color que ha ocupat un espai que amenaçava amb esdevenir monocrom.
© J.L.Nicolas
