Bali, on els Déus Observan
Liah reuneix amb habilitat uns grans d'arròs. Els hi afegeix uns petits trossos de fruita i uns pètals blancs de frangipà amb un matís de groc al centre, un pessic de sal i de xili. Amb la certesa que proporciona la rutina ho diposita tot plegat sobre un petit altar domèstic, davant d'una imatge de la deessa Sri Dewi mentre el fum d'unes barres d'encens envolten amb la seva fragància l'ofrena quotidiana. Després inclinar breument el cap salta cap enrere amb l'agilitat que li concedeix la seva incipient joventut i desapareix per la porta que dóna als arrossars.
És una escena que es repeteix a diari. Cada domicili posseeix un petit oratori particular dedicat als déus familiars. El panteisme hinduista, a Bali, va prendre un caràcter d'una certa intimitat litúrgica, després desmentida en els grans festivals que omplen els antics santuaris que esquitxen tota l'extensió de l'illa. No en va l'anomenen l'illa dels mil temples, encara que en realitat, sobrepassi àmpliament els deu mil.
I és que n'hi ha de diferents tipus amb diverses finalitats. Els més comuns són els esmentats que poden ser ínfims altars a l'entrada de l'habitatge. N'hi ha de gremials dedicats als que exerceixen una professió determinada, siguin pescadors o agricultors o comerciants. L'arròs, el cultiu més estès és el que ocupa en més ocasions a aquests. El major d'ells és Pura Ulun Danu Bratan, sobre les mateixes ribes del llac Bratan. Es va dedicar a la deessa dels llacs i dels rius Dewi Batari Ulun Danu. Part del temple, dues torres en forma de pagoda amb múltiples sostres, estan situades sobre una petita illa al costat de la riba. Donen la sensació de surar ingràvidament al llac.
© J.L.Nicolas
