Barcino
Entre Emporion i Tarraco, caps de pont de l'Antiga Roma a la península ibèrica després de la Segona Guerra Púnica, la República va consolidar els seus dominis establint assentaments intermedis o campaments, generalment on ja existien poblaments autòctons. Així van sorgir Baetulo i Barcino, Badalona i Barcelona.
Pomponi Mela ja feia referència a l'existència de petites poblacions que creixien a la zona d'influència de Tarraco. Va ser en temps d'August, entre el 27 i el 14 AC, quan es va donar nom a la Colonia Julia Augusta Faventia Paterna Barcino que Plini el Vell va abreujar a Colonia Faventia i que Ptolomeu inclou en el seu Mapamundi amb el nom de Barcino. No obstant això Barcino no va haver de ser una ciutat destacable en l'àmbit de l'Imperi, el seu decumanus mesurava uns 825 metres, el card 550, les primeres muralles van envoltar una zona d'unes deu hectàrees i ni tan sols disposava d'amfiteatre ni circ amb què entretenir als seus habitants.
Els historiadors romans també esmentaven l'oppidum de Baetulo, fundat gairebé un segle abans. Emmurallat i d'unes dimensions similars a les que tindria el de Barcino, Baetulo es dedicava primordialment a comerciar amb el vi que es produïa a les viles del territori. A la plaça Assemblea de Catalunya, el Museu Municipal mostra en el seu subsòl les restes de les termes i altres edificis, algunes tabernae i part de les insulae que van estar properes a les principals vies. Aquí també s'exhibeix la Venus de Badalona, una petita figura femenina de marbre finament tallada. Va ser trobada sense cap ni extremitats en el transcurs d'unes excavacions que es van realitzar el 1934 en un antic clavegueram romà. Al carrer de les Eres són visibles part de les restes del que devia ser el teatre.
De nou a Barcino, observant un mapa actual de la ciutat de Barcelona, costa poc imaginar el perímetre que van defensar les muralles romanes. El pas del temps ha mantingut pràcticament inalterat el traçat dels carrers allà on van estar les defenses, de les que encara es poden veure alguns fragments importants amb les modificacions que va patir en la seva història. La muralla original, del segle I seria reforçada dues centúries més tard a causa de les primeres incursions bàrbares. Així el mur es va reconstruir arribant a tenir fins a nou metres d'alçada i gairebé vuitanta torres de defensa, de les que algunes arribaven als divuit metres d'altura, per a un recorregut de tot just un quilòmetre i mig, el que suposa que la separació entre cada dos torres oscil·lava entre els nou i els catorze metres. Tanta torre li valdria el sobrenom de Ciutat Coronada per l'aspecte que oferia des de l'exterior.
© J.L.Nicolas
Llegir més en edició impresa o Ebook
