Baux de Provença
Les Plus beaux villages de France és una associació de 157 municipis que reuneix i promociona les localitats més boniques de França. Les Baux de Provença, penjada sobre un gran promontori rocós a la Serra de les Alpilles, és una d'elles.
I realment ho mereix. L'altiplà petri s'eleva vertiginosament dos-cents metres sobre el camp circumdant, des d'allà es dominen les planes del sud en direcció a Arle i els no gaire llunyans aiguamolls de la Camarga. El preu a pagar per aquesta elevada posició és el càstig del mestral. A l'hivern i durant la primavera bat violentament la població. Això vol dir la meitat de l'any. Els habitants distingeixen dos tipus del mateix vent, a un li diuen el mestral blanc i confereix al lloc una lluminositat particular. L'anomenat mestral negre, que bufa més rarament, sol arribar acompanyat de pluges.
El topònim Baux deriva de la paraula occitana Bauç. Significa penya-segat o escarpat rocós i va acabar donant nom al tipus de roca ric en alumini que abunda a la regió, la bauxita, catalogada el 1821 pel geòleg Pierre Berthier.
Una posició avantatjosa, com la que concedeixen les altures, ja va ser aprofitada pels celtes gals, dos segles abans de la nostra era, per construir un assentament de fàcil defensa, un oppidum que Roma aprofitaria per reforçar la posició amb un castrum que en l'edat mitjana, a partir del segle X, es transformaria en un castell que va dominar pobles i llogarets de la regió. El llinatge dels primers senyors de Baux, els Pons, originaris d'Arle, no va fer del castell la seva residència, només excepcionalment, com en el cas de Barral de Baux al segle XIII. Els senyors de Baux van controlar durant segles aquesta zona de la Provença pretenent-se descendents del rei mag Baltasar, disputant-ne els drets amb els comtes de Barcelona entre 1145 i 1162. A la mort de la princesa Alix, el 1426, el senyoriu de Baux va ser incorporat a Provença.
Actualment, un cop s'ha aconseguit deixar el vehicle en algun dels múltiples aparcaments de pagament, carretera inclosa, s'accedeix per l'entrada que està al costat de la Maison du Roy, l'oficina de turisme. Tot està orientat als visitants a Baux, comerços que venen tot tipus de sabons de lavanda provençal, l'absenta que pretesament bevia fins a saciar-se Van Gogh, els típics santons de Provença, fets d'argila, la inefable parafernàlia de reminiscències medievals, des figuretes de cavallers templers de plàstic acolorit fins suposades espases de Toledo. La resta són restaurants que, ja abans de les onze del matí, tenen les taules parades pel dinar.
L‘any 1631 els habitants de Les Baux van recolzar la reforma protestant rebel·lant-se contra el rei de França Lluis XIII, la conseqüència va ser un ferotge setge de vint i set dies, després dels quals es van rendir. A l'any següent Richelieu va ordenar la destrucció de la fortalesa.
© J.L.Nicolas
Llegir més en edició impresa o Ebook
