Benvinguts al Nord
Bienvenue chez els Ch'tis és el títol original de la comèdia francesa de Dany Boon estrenada el 2008. El llargmetratge és una àcida paròdia de la vida a les regions septentrionals de França, a Nord - Pas de Calais. Sota elles, en el Somme hi ha la florida regió de Picardia i els amargs records de la guerra a les trinxeres.
Al Flandes francès es distingeixen en la distància, ja abans d'arribar a destí, els beffroi, els recarregats i robustos campanars característics de la zona que feien funcions de torre de guaita, campanar i on es dipositaven els tresors i els arxius municipals. El de Bergues, la segona ciutat després Dunquerke, d'aquest Flandes francès, és particularment atractiu, data del segle XIV tot i que, com altres, va ser destruït pels alemanys a la Segona Guerra Mundial i reconstruït el 1961. Encara se celebren concerts de carilló, com el que sonava en el llargmetratge de Boon. A propòsit d'aquest s'organitzen a la ciutat visites als escenaris del rodatge de Benvinguts al Nord, els Ch'tis Tours, començant pel mateix campanar, les oficines de correus, els molls del canal d'aigua que recorre la ciutat i l'ajuntament. El casc antic de la ciutat té una curiosa forma circular que possiblement respongui a una fortificació primitiva, ja que les muralles de les quals encara conserva importants trams s'estenen per un perímetre exterior que va ser dissenyat per Sébastien Le Preste, marquès de Vauban, el cèlebre arquitecte militar francès. També crida l'atenció a Bergues la torre de l'abadia de Saint Winoc, una esmolada agulla de teules de pissarra.
A la costa, aquest Flandes francès s'uneix al belga en les interminables platges exposades al vent que no dubten a aprofitar els chars à voile, els carros de vela, que arriben a velocitats properes als 135 quilòmetres per hora. Just al límit belga hi ha les poblacions de Bray - Dunes i Zuydcoote que apareixen a la novel·la gràfica d'Hugo Pratt, Les Cèltiques, en el capítol titulat en català Teatre de varietats entre Zuydcoote i Bray - Dunes, originalment Burlesque entre Zuydcoote et Bray - Dunes.
En el següent departament, Pas de Calais, és precisament la ciutat que li dóna nom la que monopolitza el pas cap a Gran Bretanya a l’estar en el punt més estret del Canal de la Manega. En altres temps ho eren les barcasses que la unien amb Dover, o en les narracions de Dickens: A Tale of Two Cities, Història de dues ciutats. Actualment és el ferrocarril d'alta velocitat el que les uneix sota terra. Més a l'oest està Boulogne sur Mer que, quan Roma la denominava Bononia, va acollir la flota que hauria d’envair Britannia l'any 43. De fet la planta del nucli antic de la ciutat, la Ville Haute, correspon a la de l'antic campament romà que li va donar forma i al qual pertanyen els fonaments de la muralla medieval. Molts anys més tard, concretament el 17 agost 1850 hi moriria el general José de San Martín qui habitava a la ciutat des de 1848. La casa que va ocupar en el 113 de la Gran Rue, és actualment el consolat argentí. Quan la nit del 15 juny de 1944 tres cents aparells de la Luftwafe van bombardejar Boulogne en el curs de l'última gran guerra van aconseguir destruir una base submarina instal·lada a dos cents metres de l'estàtua del Libertador, no va quedar res dempeus excepte aquesta. Encara avui en diuen el miracle de l'estàtua de Sant Martí. També han arribat sencers fins als nostres dies els accessos al Vieux Boulogne, el casc antic, les portes des Degrés, des Dunes i la Porte Gayole amb les seves dues torres.
A la Costa d’Òpal hi ha les estacions balneàries que es van posar de moda entre els burgesos parisencs ja al segle XIX. Ault s'obre al mar sobre els seus escarpats penya-segats de guix blanc que ressalten sobre el color del mar a la tempesta. A Mers les Bains els abruptes abismes de Ault es transformen en platja amb les seves corresponents casetes de bany. Aquesta és l'última població de Picardia abans que a Le Tréport, passat La Bresle, anunciï terres normandes.
© J.L.Nicolas
Llegir més en edició impresa o Ebook
