Bruges, a Sang i Xocolata
A Markt , la gran plaça del mercat i epicentre de la ciutat, davant de la torre del campanar, aparquen les tradicionals parades de patates fregides, diuen que les millors del món. Poc més enllà, en qualsevol dels restaurants de la plaça o els seus voltants és possible acompanyar-les amb musclos, convertint la combinació en un dels plats típics per excel·lència de qualsevol llar belga que es preï. No obstant això Bruges té una merescuda reputació per la seva xocolata artesana. Almenys una cinquantena de xocolateries estan establertes a la ciutat, alguna d'elles amb llargs anys d'experiència i tradició que conviuen amb un avançat esperit d'innovació i experimentació.
Bruges va prosperar una mica per atzar. El 1134 una excepcional tempesta va provocar l'obertura d'un canal natural entre el mar i les proximitats de l'urbs, a la localitat de Damme. Deixant al marge l'atzar, la mà de l' home va obrir un altre canal entre la ciutat i Damme donant a Bruges accés directe al mar del Nord. Alguns anys més tard i l'aliança amb la Lliga Hanseàtica van enriquir la ciutat amb el comerç de llana, teixits i draps. Per la mateixa via arribaria una estimada matèria primera: el cacau. El declivi de la ciutat arribaria en forma de sediments que progressivament van cegar el Zwin, el canal, sobre el segle XVI.
El mercat principal es feia a la gran plaça de Markt, on encara es celebra un de setmanal i a diari es poden trobar les famoses patates fregides. En un extrem s'aixeca el Belfort, el campanar de 83 metres que atresora una campana de sis tones i un carilló de quaranta set peces. Tres-cents seixanta-sis esglaons porten a l'extrem de la torre. El superen en altura els campanars de Sint Salvatorskathedral i el de Onze Lieve Vrouwekerk, l'Església de Nostra Senyora. A l'altre extrem de la plaça es concentren les terrasses de les cerveseries. Aquí es pot obtenir una Mort Sobtada. No és res de greu, és una de les vellutades cerveses belgues amb gust de gerds, la Morte Subite. Altres morts menys sobtades les van proporcionar Jan Breydel i Pieter de Koninck a la batalla dels Esperons d'Or a les tropes franceses que en 1302 van intentar ocupar la ciutat. Avui gaudeixen de sengles estàtues de bronze erigides al centre de la plaça.
Algunes xocolateries uneixen a través de Bleidelstraat les places de Markt i la de Burg. Un espai eclèctic que combina edificis civils i religiosos de diverses èpoques i estils. D'una banda la Staadhuis, l'ajuntament construït en 1375, exhibeix el gòtic flamíger de la seva façana. El Oude Griffe, registre civil i avui jutjat de pau té una façana renaixentista. A la dreta la Heilig Bloedbasiliek, la Basílica de la Santa Sang combina dos estils més, el romànic de la seva primera planta on hi ha l'església de Sant Basili, del segle XII, amb el neogòtic de la segona, on es conserva en un reliquiari cilíndric de cristall de roca i plata la Santa Sang, una relíquia que es diu obtinguda per Josep d'Arimatea a la crucifixió i que Derrick d'Alsàcia, comte de Flandes va portar des de Jerusalem el 1149. Cada any es passeja pels carrers de Bruges durant la festivitat de l'Ascensió. De la plaça es pot sortir a través del Blinde Ezelstraat, el carreró de l’Ase Cec, que sota un arc porta fins a l'antic Vismarkt, mercat del peix i als embarcadors del canal del Dijver.
De tornada a Markt queda gairebé a la cantonada amb Steentraat la xocolateria artesana Roose que elabora originals tabletes amb fruites, galetes o gingebre. Baixant pel carrer cap a l’arborada Simon Stevinplein es concentren tres locals més: The Chocolate Line, a la mateixa plaça, figura a la Guia Michelin. El mestre xocolater va mostrar als mateixos Rolling Stones a esnifar xocolata polvoritzat administrat per un instrument de creació pròpia, la Chocolate Shooter. També va facilitar al fotògraf de nus Spencer Tunick pintura comestible de xocolata per a una de les fotografies de multituds despullades que va realitzar a la ciutat. Una altra de les seves creacions és una barra de llavis. Com no? de xocolata.
Depla a la propera Mariastraat ven elegants bombons de flors i The Old Chocolate House, al mateix carrer, té un ampli assortiment de bombons d'espècies. Més allunyades però no menys originals queden Spegelaere Chocolaterie, aquesta a Ezelstraat prop de Klaverstraat, que fabrica raïms de farcits amb massapà o praliné i els Brugse Kasseien, les famoses llambordes de Bruges. Proper al Beguinatge, antiga comunitat religiosa, a Wijngaardstraat, Beginjntje s'ha especialitzat en massapans combinats amb xocolata i donant forma a unes petites monges comestibles de onze sabors diferents. Per descomptat no manca un museu. El Choco-Story. Al número 2 de Wijnzakstraat. La residència Croone, un edifici històric de quatre plantes construït el 1480 que havia albergat una taverna i posteriorment una pastisseria ha reunit una infinitat d'elements relacionats amb el cacau.
El nom de la ciutat no té res a veure amb cap tipus d'encantament ni amb cap comunitat que practiqués aquelarres. Brugge, en neerlandès, deriva de pont, i d'aquests, com de xocolata, Bruges no n’està precisament mancada.
© J.L.Nicolas
