Una dolça i petita història del Carib
El fons d'un got petit, com dels de cigaló, es cobreix amb sucre vermell de canya, sense refinar. Una cosa així com una culleradeta de cafè. S'afegeix una rodanxa de llimona verda, si és possible d'aquelles petites, menys amargues, que provenen del Carib. Es remou lentament amb l'objectiu que es barregin dolçament. S'aboquen dos dits de rom blanc agrícola. S'observa amb deteniment i s'agita suaument a la mà sense deixar de mirar-lo. En essència, el ti'punch està llest, a punt per beure.
El ti'punch, el petit ponx en crioll, és tota una institució a les petites Antilles, especialment a les franceses, a Martinica i a la Guadalupe. És l'aperitiu per excel · lència, imprescindible abans de qualsevol col · lació.
Cristòfor Colom no va ser, per descomptat, el primer a provar-ho, però sense saber-ho, va transportar en el seu segon viatge a les Amèriques, el que serien les llavors d'una futura indústria. L'Almirall va veure terra un 2 novembre 1493. La va anomenar Desitjada. El mateix dia va tornar a veure terra. Aquesta vegada, en honor a una de les seves principals caravel · les, la va batejar Maria Galante. L'endemà va desembarcar en una nova illa, anomenada per les tribus caribes que l'habitaven Karukera, la de les belles aigües. La va batejar amb el nom de Santa María de Guadalupe.
Els espanyols es van ocupar poc de les Antilles menors. Per això estaven francesos, anglesos i holandesos. En 1635 els primers es farien càrrec de la Guadalupe i altres illes. També es van ocupar dels seus habitants, però no durant molts anys.
Però tornant al sucre, la canya transportada per l'Almirall es va anar estenent per les illes. Creixia bé en un clima favorable. Un dominic francès, el pare Labat, va tenir l'ocurrència de destil · lar la planta. Els anglesos, a Barbados, feien el mateix, així com els espanyols a Cuba, L'Espanyola o Puerto Rico, encara que els procediments fossin diferents.
© J.L.Nicolas
Llegir més en edició impresa o e-Book
