Havana i Cadis: Dues Ciutats Bessones
Més que ciutats agermanades, l'Havana i Cadis semblen bessones, com reflectides en un mirall anomenat Atlàntic. Hi ha qui ha dit que Cadis és l'Havana però amb més gràcia. Malgrat l'antiguitat d'una, el Gadir tartessi trimilenari i la relativa joventut de la Villa de San Cristóbal de la Habana, ciutat colonial fundada un 16 novembre 1519 per Diego Velázquez de Cuéllar, ambdues es van desenvolupar plenament entre els segles XVI i XVIII, creixent paral · lelament a banda i banda de l'oceà, i conservant en l'actualitat uns nuclis històrics que han estat, en ambdós casos, declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Són parelles les fortificacions que van blindar l'entrada a la badia cubana i les que van defensar a la ciutat peninsular del corsari anglès Drake i d'ulteriors atacs britànics. Del segle XVI daten el castell dels Tres Reyes del Morro, el de Sant Salvador de la Punta, la Real Fuerza de La Habana i el gadità de Santa Catalina. Ja en el XVIII es van afegir, allà, el de Sant Carles de la Cabana, dotat de canons fosos a Barcelona i que actualment segueixen vigilant l'accés a la badia, i, aquí, el de Sant Sebastià. La fortalesa del Morro va ser danyada durant la presa de la ciutat pels anglesos el juny de 1762. Al complex de Sant Carles va estar presoner José Martí i el gener de 1959 el Che Guevara va establir, provisionalment, la seva comandància. Algun independentista iberoamericà també va passar pel castell de Santa Catalina, a Cadis, habilitat per Carles III com presó militar a partir de 1769.
Així mateix a Cadis, el mestre Vicente Acero va iniciar la construcció de la catedral en 1722. Cent setze anys més tard la acabaria Joan Darra. Durant aquest període es van solapar estils: barroc, rococó i neoclàssic. Santa Cruz sobre el Mar, més coneguda com la Catedral Nova, està separada de la propera Catedral Vella per l'antic palau episcopal i pel passadís del Bisbe. En la seva cripta descansen Manuel de Falla i José María Pemán. La Catedral de la Virgen María de la Concepción Inmaculada de la Habana va ser en els seus orígens oratori dels jesuïtes, i no seria fins 1778, un cop prohibida l'ordre, que no s'iniciarien els treballs de transformació de l'oratori de Sant Ignasi en catedral barroca. Les façanes de les dues catedrals tenen notables similituds.
Hi ha qui compara les avingudes al costat del mar d'ambdues ciutats. El Malecón havaner amb el Campo del Sur gadità. Un orientat cap a llevant i l'altre cap a ponent. És cert que tots dos tenen un aire. Els seus habitants els recorren amb la mateixa consciència de la presència de l'oceà, amb la mateixa calma que concedeix un lànguid passeig de capvespre entre la brisa marina i el murmuri de les onades.
© J.L.Nicolas
Llegir més en edició impresa o e-Book
