El Temple del Sol
Lima està a nivell del mar. Cuzco no. Està a 3400 metres. La conseqüència, viatjant en un vol directe en avió d'una ciutat a una altra, és una mena de garantia de patir soroche, el mal d'altura. En les primeres hores de l'arribada es recomana no esforçar-se en excés, menjar frugalment, beure amb moderació i, si és possible, no fumar. Ni cas. Opípar menjar a l'arribada on es va degustar cuí, un rosegador que està a mig camí del conill i del conillet d'índies, regat amb un parell d'ampolles de vi negre, i els corresponents cigarrets amb el cafè. Només va patir soroche l'únic que va creure en les recomanacions. Una mena de contradictòria maledicció local. Un pervers mal de Moctezuma.
Hi ha un petit hotel a l'avinguda del Sol Una antiga casa colonial, que pel que sé, ha millorat considerablement en tots aquests anys que han passat. Encara llavors era un lloc encantador i un allotjament ideal, a dues illes de la bulliciosa Plaça d'Armes. Tot Cuzco sembla un museu de l'època colonial espanyola. La Plaça d'Armes és el seu melic. Venedors de bijuteria s'alternen amb altres ambulants de jerseis de llana d'alpaca:
-Señor...pruébese...
No hi havia manera, faltava més d'un pam perquè la màniga m'arribés al canell. L'endemà la mateixa venedora havia teixit els trossos de màniga que faltaven. Davant tal voluntarisme comercial vaig ser incapaç de negar-me a comprar-li. De fet era pràcticament confeccionat a mida.
Però hi ha i hi va haver més coses a la Plaça d'Armes a més de tot tipus de comerciants. Llames que deambulen al seu gust. Creients que van a missa a la Catedral de la Mare de Déu de l'Assumpció, aixecada el 1539 sobre l'antic palau Viracocha Inca. No va ser en va el melic de Tawantinsuyu, el centre de l'imperi Inca fins que, el novembre de 1553, Francisco Pizarro va proclamar la conquesta de la ciutat. La plaça va ser testimoni i escenari, un 18 maig 1781, de l'execució pública del primer rebel independentista de les colònies, José Gabriel Condorcanqui Noguera, Tupac Amaru II. Els espanyols no van escatimar mitjans en el penós espectacle. Després de fer-li presenciar l'execució de tota la seva família li van tallar la llengua i van intentar, infructuosament, desmembrar-lo tirant de les seves extremitats atiant a quatre cavalls. En no aconseguir-ho van optar per decapitar-lo i esquarterar-lo, tal com va relatar el magistrat espanyol José Antonio de Areche. Ja en la segona meitat del segle XX, el sobrenom del rebel va inspirar el del, també peruà MRTA, Moviment Revolucionari Tupac Amaru, i el dels Tupamaros uruguaians i veneçolans.
També es troba a Cuzco el Coricancha o Temple Daurat, antic Temple del Sol sobre el qual es va construir el Convent de Sant Domingo i en el qual es va adorar a Inti, el déu de l'astre rei. És impressionant la perfecció amb que encaixen entre si els enormes blocs de pedra sense deixar espai ni per a una fulla d'afaitar. De la manera en què George Remi, Hergé, va encaixar en Tintín i al capità Haddock en la seva aventura andina, llevat que el Temple del Sol no estava realment a la selva.
Als afores, la impressionant fortalesa cerimonial de Sacsayhuaman atalaia l'extensió de Cuzco des del segle XV, abans de l'arribada dels espanyols. Des de l'aire, Sacsayhuaman perfila la silueta d'un petri puma, guardià de l'etern, on la fortificació representa el cap de la bèstia.
De l'estació de ferrocarril de San Pedro, a Cuzco, surt el tren. Abans d'arribar a la població de Pocoy inicia una surrealista ascensió en zig-zag probablement única al món. A partir d'aquí baixa fins, un cop passat Ollantaytambo, prendre en paral · lel el curs del riu Urubamba, per acabar fent parada a Aguas Calientes quatre hores més tard. Un autobús completa el trajecte, seguint una espectacular carretera, fins arribar al cèlebre Machu Picchu.
La ciutat inca mai va ser oblidada ni perduda. Simplement tot just no vivia ningú. No hi havia impostos que recaptar, ni amb prou feines quedava res a saquejar ni que rescatar ni comerciar. Quan Hiram Bingham va pernoctar en les seves rodalies, poc abans del descobriment de la ciutat perduda, el juny de 1911, va conèixer als indis Richarte i Álvarez, qui havien estat vivint durant els quatre anys anteriors cultivant en algunes terrasses blat de moro, papes, camotes, canya de sucre, fesols, pebrots, tomàquets i groselles. El nord-americà es va sentir fascinat en trobar les construccions perfectament conservades entre la selva que, al marge d'algunes de les terrasses treballades pels indis, estaven cobertes de mala herba entre el Huayna Picchu i el Machu Picchu. Per Bingham el paisatge que envoltava la ciutadella inca era comparable al de ... la sorprenent bellesa de Nuuanu Pali, prop de Honolulu, i la deliciosa vista del Koolau de Maui. No en va havia passat la seva infància a Hawaii.
Quan vaig recórrer les ruïnes inques no hi havia turistes. L'època en què el moviment maoista Sendero Luminoso estava en el seu millor moment no encoratjava les visites, i encara havien de transcórrer un parell d'anys perquè un triomfalista president Fujimori mostrés al líder comunista Abimael Guzmán engabiat i vestit a ratlles a la presó de la base naval del Callao, prop de la capital Lima.
© J.L.Nicolas
