El País del Déu de la Pluja
Ja feia immemorables anys que el Quart Sol, Nahui-Atl, havia deixat pas al Cinquè, Nahui-Ollin, allà on neixen els déus, Teotihuacán, la cultura que va impregnar i es va estendre per Mesoamèrica durant centenars d'anys i que influiria àmpliament als pobles que la van succeir: tolteques, mixteques, mexiques...
Inin tonatiuh itoca naollin ye tehuantin totonatiuh / in tonnemi axcan / auh inin inezca in nican ca inic tlepanhuetz in tonatiuh/ in teotexcalco in oncan in teotihuacan
(Aquest Sol, el seu nom Quatre Moviment, aquest és el nostre Sol, en el qual vivim ara. I aquí aquesta la seva senyal, com va caure en el Foc del Sol, en el fogó diví, allà a Teotihuacán) *
I havien de passar quatre segles més, després de la decadència de l'imperi del Quart Sol, perquè quilòmetres més al sud, en el que avui són els estats mexicans de Oaxaca, Guerrero i Puebla, en territori mixteca, allà on s'adorava a Dzahui, déu de la pluja, a Tilantongo, veiés la llum el fill del gran sacerdot del Temple del Cel, Cinc Llangardaix Dzahui Ndicahndíí, Sol de Pluja, i de la seva dona Nou Àguila Flor de Cacau.
Iya Nacuaa Teyusi Ñaña, Vuit Cérvol Urpa de Jaguar, va néixer en el dia que el seu nom indica: el dia de Vuit Cérvol l'any Dotze Canya. En el nostre calendari era l'any de gràcia de 1063. Ell estendria un nou imperi que ocuparia uns quaranta mil quilòmetres quadrats en terres mixteques.
Vuit Cérvol a l’estar fora de la línia successòria de la casa reial de Tilantongo (Ñuut Noo) es va desplaçar cap al sud on havia passat la seva infància, fins a Tututepec (Yucu Dzaa), on va rebre educació religiosa i militar. En els seus rituals d'iniciació va aprendre a llegir en els llibres, a observar les estrelles i comprendre la successió i el significat dels dies en el calendari. En el nostre 1083, va arribar a controlar la Mixteca costanera i els seus recursos econòmics i a establir aliances comercials i militars amb els tolteques, aquells dels ulls cremats, del Lloc de Canyes, particularment amb el senyor Quatre Jaguar, qui, tal com narren els còdexs, es perpetua en testimoni del ritual de la perforació del cartílag del nas, en el qual s’empeltava una joia de turquesa, la qual cosa va esdevenir el dia 13 Llangardaix de l'any 7 Casa. Aquest fet li va conferir el títol de Tecuhtli, dignatari i senyor, vinculant-lo a la casa reial tolteco-chichimeca. Aquesta relació va legitimar la seva aspiració al tron de Tilantongo després de la mort de Dos Pluja, el seu últim governant. Diplomàticament, Vuit Cérvol, va eliminar als descendents de Dos Pluja per evitar ulteriors reclamacions al tro de Tilantongo. El dia 12 Mono de 11 Casa, Vuit Cérvol va derrotar a Lloc del Bulto de Xipe, amb el que va arribar a controlar al voltant d'un centenar de aristocràcies mixteques. Probablement algunes de les seves relacions diplomàtiques no van funcionar com havia de menester, ja que una rebel · lió esdevinguda en l'any 1115 i encapçalada per Quatre Vent, germà de la primera esposa de Vuit Cérvol, va concloure amb la mort en sacrifici del poderós, fins ara, cap mixteca, havent arribat als 52 anys d'edat. Vuit Cérvol Urpa de Jaguar va ser enterrat en una gruta a Chalcatongo, on estava Nuu Ndaya, el Poble de la Mort.
La seva història va ser narrada detalladament en quatre dels pocs còdexs precolombins que van arribar a sobreviure a l'obstinació destructora i incendiaria de la església espanyola, la qual veia en els multicolors dissenys déus pagans mereixedors del foc purificador.
En aquests mateixos còdexs, concretament en el de la Tira de la Migració, també es compta l'epopeia de la terra mítica de Aztlán i l'èxode de les seves set tribus fins arribar a establir-se en el llac Texcoco i fundar Technochitlán, la qual seria capital Asteca fins el 13 d'agost de 1521, data de la conquesta espanyola de la ciutat. Prèviament Technotchitlán ja havia ocupat els antics territoris de Vuit Cérvol, a excepció de Tututepec.
Deu anys abans del desembarcament espanyol Moctehuzuma i els habitants de Technotchitlán es van meravellar pels estranys incidents que van profetitzar l'arribada d'aquests a Veracruz. Presagis funestos recollits per Fra Bernardino de Sahagún i relatats en la seva Historia General de las Cosas de Nueva España. Flames de foc al firmament, incendis sobtats i fugaços, aigües bullents i estranyes pesques al llac Texcoco, persones monstruoses...
En temps del domini espanyol, un descendent de Vuit Cérvol Urpa de Jaguar anomenat Set Mono, es va cristianitzar adoptant el nom del fundador de l'Ordre dels Dominics: Domingo de Guzmán. Set Mono va contribuir a la preservació del llegat precolombí transmès en els còdexs tot i que va arribar a ser acusat, en 1544, de idòlatra.
Avui, travessant el Passeig de la Reforma en automòbil, és impossible tenir la sensació d'estar rodant sobre els canals de l'antiga ciutat asteca. Sensació que, potser i amb una mica d'imaginació, és possible mitigar a la plaça de Tlatelolco o de les Tres Cultures, o. a pocs quilòmetres, seguint la ruta Mèxic-Piràmides cap Teotihuacán-Aresta o Sant Martí de les Piràmides fins arribar a Teotihuacán, allà on va néixer el Cinquè Sol, aquell destinat a desaparèixer amb l'arribada dels monstres de l'oest que exterminarien seva raça. Van errar en el punt cardinal.
© J.L.Nicolas
* Text del Còdex Chimalpoteca citat per Walter Lehman, traduït per Miquel León Portilla a Ritos, Sacerdotes y atavíos de los Dioses, 1958, Mèxic.
