Carmen i els Turons de Xocolata
Sembla el nom d'un conte i pràcticament ho és. Hi havia una vegada una illa envoltada de més illes on dos gegants enemistats la van emprendre a cops de pedra l’un contra l’altre. Tal era el seu descontentament que la baralla es va perllongar durant dies i dies fins que, finalment, exhaustes, van comprendre que no hi hauria vencedor i van acabar fent amistat. En abandonar l'escenari de la baralla van deixar enrere un enorme caos de pedres soltes que a ulls humans semblen turons.
Una altra versió, més romàntica, defensa que un altre gegant, de nom Arogo, es va enamorar bojament d'Aloya, una simple mortal. La mort de Aloya li va causar tal pena i desconsol que va començar un interminable plor. Quan les innombrables llàgrimes es van assecar va formar el paisatge dels Turons de Xocolata.
Els Turons de Xocolata es succeeixen gairebé infinitament en el paisatge del centre de l'illa de Bohol, a les Visayas Filipines. Diuen que hi ha entre mil dos-cents i mil set-cents monticles de mida molt similar, d'entre cinquanta i cent metres d'altura, escampats en una àrea d'uns cinquanta quilòmetres quadrats entre els municipis de Carmen, Sagbayan i Batuan. El nom s'entén quan arriba l'estació seca a partir de l'abril i l'herba i les falgueres que cobreixen els turons i el territori es marceixen i moren. El paisatge es torna marró en un to proper al de la xocolata acabada de fer, quasi vermellós en les postes de sol i en les albes illenques.
© J.L.Nicolas
