Carthaginem Esse Delendam
El tribú romà Marco Porcio Catón finalitzava obsessivament els seus discursos amb l'afegitó: Ceterum censeo Carthaginem esse delendam. A més opino que Cartago ha de ser destruïda.L'obsessió no era del tot gratuïta, encara que Roma ja havia vençut en dues ocasions a la potència competidora pel domini de les rutes navals de la Mediterrània occidental. La fi de l'antiga metròpolis nord-africana arribaria amb la tercera guerra púnica.
En el 146 aC, Cartago i el seu estat van ser arrasats pel creixent nou poder del Mare Nostrum. I ho van fer a consciència. La major part de les ruïnes que encara romanen no pertanyen a la capital púnica sinó a la ciutat que van reconstruir sobre ella els romans.
Si cal creure en les llegendes, que generalment solen ser més atractives que la crua realitat, cal mirar cap a la Eneida de Virgili. Diuen que Cartago va ser fundada 814 anys abans de Crist per Dido, germana de Pigmalió, rei de la fenícia Tir. Fugint carregada amb un tresor va arribar a terres habitades pels libis. El rei local li va concedir el territori que pogués envoltar amb la pell d'un bou. Dido va tallar el cuir en finíssimes tires delimitant una àmplia extensió al voltant del turó de Byrsa, al nord de l'actual ciutat de Tunísia, que s'anomenaria Qart Hadašt, la Ciutat Nova.
Després de la invasió de Tir pels perses el poder es va traslladar a la nova urbs: Cartago. En l'apogeu de la república cartaginesa la ciutat va arribar a estar poblada per unes quatre-centes mil ànimes. Estava defensada per una triple muralla de vint metres d'alçada. Tenia dos grans ports connectats entre si, un comercial i un altre militar. Aquest últim, circular, podia acollir més de dos centenars de navilis.
Els barris de Magon, que avui en dia dóna nom a un bon vi negre produït per les vinyes tunisines, i Salambó, descendien del turó de Byrsa cap al mar.
Entre els segles V i III aC, Cartago ocupava ports i territoris a Hispània, Sicília, Sardenya, Còrsega, Numidia i Mauritània. També ultrapasaren les columnes d'Hèrcules.
Entre els pocs textes que s'han conservat de la Cartago púnica destaca el Periple del rei Hannon, en què es relata el seu viatge al llarg de les costes africanes fins a l'illa de Malabo i el Camerun. L'escrit de Hannon permet intuir l'envergadura de les expedicions cartagineses: ... més enllà de les columnes d'Hèracles vaig fundar ciutats libi-fenícies. Vaig navegar dirigint 60 navilis de a cinquanta rems, una multitud d'homes i dones, en nombre de prop de trenta mil, queviures i altres objectes necessaris.
Però Carthaginem esse delendam. I així va ser. Van haver de transcórrer anys i esperar una visita de Juli Cèsar, que va considerar la importància estratègica de l'antiga vila perquè aquesta fos reconstruïda.
© J.L.Nicolas
Llegir més en edició impresa o Ebook
