Celtes (sense filtre)
Igual que als escolars francesos, independentment que fossin natius d'alguna de les petites illes de la Polinèsia o d'alguna tribu amazònica a la Guaiana, se'ls inculcava de petits la noció que els seus ancestres eren gals, a les escoles espanyoles tractaven d'identificar-nos amb les nostres arrels celtíberas, fossin aquestes iberes de soca-rel o simplement celtes. Quan vaig començar a formar-me una primera idea de què o qui era un celta tenia present a un senyor d'una pell i una coloració verd-blavosa, barbut, vestit amb una estranya faldilla i brandant una espasa sobre el seu cap coronat d'un casc amb banyes. El meu avi els fumava sense filtre. Alguns diumenges o en jornades extraordinàries o festives els comprava amb filtre. Encara no havia caigut a les meves mans cap exemplar de les històries de Goscinny dibuixades per Albert Uderzo, així que encara no coneixia a Astèrix ni tenia idea d'on estaven Hallstatt o La Tène.
Hallsttat, a Àustria i La Tène, als Alps suïssos, al nord-est del llac de Neuchâtel, van ser el bressol de les cultures d'enterraments en urnes que es van desenvolupar entre el 1200 AC i el final de l'Edat del Ferro entre, el que avui se suposa, va ser el nucli de les tribus de parles cèltiques que es van estendre per tot el centre i est d'Europa fins a les illes britàniques, la península ibèrica i Àsia Menor. En aquests territoris van construir poblacions fortificades, generalment a la part alta de turons, més fàcilment defensables i dels que encara avui en dia es conserven nombrosos exemples.
Els grecs, Heródoto d'Halicarnaso els cita al seu Historiae, amb el nom de keltoi, i keltiké com el seu àmbit geogràfic, situat cap al seu ocàs. Cap a llevant van tenir notícia de la seva existència durant el saqueig de l'oracle i del temple d'Apol.lo a Delfos per part de les tribus gálatas d'Anatòlia, els mateixos als que tres segles més tard Pau de Tars, Sant Pau, dediqués una de les seves Epístoles al Nou Testament, l'Epístola als Gàlates. El grec Diodor de Sicília escriu al segle I que pràcticament no hi ha cap província on els celtes no hagin deixat alguns monuments... per tot arreu on Fenicis i nòmades trobin mitjà de arribar trobaran als Celtes o als Gals ja establerts. Encara que el primer en deixar constància escrita va ser el poeta llatí Rufus Festus Aviè, que, cinc-cents anys abans de Crist, els cità en el seu Ora Maritima. En el 387 aC el cap gal Breno va presentar les seves credencials creant uns llaços indissolubles amb Roma. La va saquejar. Tres segles més tard un procònsol romà va considerar estrènyer encara més el vincle que unia ambdós pobles. Els va envair. Aquest era Juli Cèsar, qui contribuiria a ampliar el testimoni existent sobre ells en Commentarii De Belli Gallico. En els seus comentaris a la guerra de la Galias Cèsar descobreix el paral.lelisme entre els seus déus i els déus romans, parla dels druides i, òbviament detalla, en els seus set toms, les campanyes militars romanes.
Llegir més en edició impresa o e-Book
© J.L.Nicolas
