Danau Toba
La impressió que dóna creuar el llindar de la porta de l'avió és la de rebre una sonora bufetada a la cara. Noqueja. Deixa els sentits atordits a causa del contrast entre les hores passades amb aire condicionat a la cabina i una realitat que supera els quaranta graus i el vuitanta per cent d'humitat. Baixar les escales no ho soluciona. És Medan, a Sumatera Utara, el nord de l'illa de Sumatra.
Medan estava massa al sud de Banda Aceh per haver sentit els efectes del sisme submarí del dia de Sant Esteve del 2004. Els seus estralls van provocar el final dels enfrontaments entre un debilitat GAM - Gerakan Aceh Merdeka- la guerrilla d'Aceh, l'antic sultanat i província rebel que durant anys va estar reclamant la seva independència, i les tropes de Jakarta. Més de dues-centes mil persones van morir o van desaparèixer engolides per les aigües.
A la carrera entre l'aeroport i la no gaire llunyana estació d'autobusos es pot arribar a temps de pujar al que es dirigeix cap a Prapat, al costat de les ribes de Danau Toba, el llac Toba, una enorme massa d'aigua en el centre de Sumatra que fins i tot té una illa interior, Pulau Samosir, coronada per un altiplà que arriba als mil sis-cents metres. Com les nines russes, és una illa dins una illa dins... l'enorme caldera d'un antic volcà. Al costat del mercat de Prapat hi és l'embarcador. Des d'allà surt més o menys periòdicament algun transbordador que travessa les aigües per arribar a Tuk Tuk, a Samosir. Tuk Tuk disposa de la major part d'allotjaments de l'illa, fins i tot s'ofereixen en lloguer les enormes cases Batak que recorden una nau invertida.
Samosir i les terres que envolten el llac Toba són la llar de diversos clans Batak: Karo, Pakpak, Simalungung, Toba, Angkola i Mandailing. Es creu que són descendents de la població protomalaia que va habitar els contraforts de l'Himàlaia al nord de Birmània i Tailàndia. Havien estat caçadors de caps i conseqüentment temuts pels seus veïns i pels primers mercaders i evangelitzadors occidentals que van arribar als seus territoris. Encara es pot veure a l’aldea d’Ambarita el bloc de pedra on els seus presoners eren decapitats i el cercle de seients de granit on es reunia el consell. Ara ningú perd el cap i el llac concentra moltes de les seves ocupacions, començant per la pesca. Com les cases Batak de Ambarita, les de Simanindo estan decorades amb motius geomètrics i vegetals generalment tricolors. Un grup d’habitatges tradicionals s'ha convertit en un museu. Hi ha pedres per moldre, canoes i objectes que van ser d'ús comú. Una de les cases va ser habitada pel rajà Simalungun i les seves catorze esposes. Deu cranis de búfals, amb les corresponents banyes, ornen, com si estiguessin enfilats un sobre l’altre, la façana i representen a deu generacions de la dinastia.
© J.L.Nicolas
