De Machado a Brassens
La frontera pirinenca va presenciar el pas de desenes de milers de persones que fugien de la barbàrie totalitària. Massivament cap al nord després de l'ocupació de Barcelona. Ocasionalment cap al sud quan aquesta mateixa barbàrie es va estendre per gairebé tota Europa, encara que en aquest últim cas fos per fugir del foc per caure a les brases.
Abans que les tropes del General gallec desfilessin per la Diagonal de Barcelona milers de refugiats es van desplaçar a la recerca de la frontera que posés fi a la seva persecució. La van trobar prop de les aigües del Mediterrani, més enllà del racó que forma el Cap de Creus, el qual sembla crear la il·lusió d'un refugi segur després de les interminables corbes de la carretera que porta cap a França. A centenars, a milers, carregant les seves escasses pertinences a coll i arrossegant de la mà als fills van traspassar aquest límit imaginari que semblava separar dos mons. No obstant això, aquest ocasional refugi conduïa a una França pretesament lliure però sotmesa als designis dels criminals uniformats de Berlín. Els republicans que van aconseguir creuar la seva particular meta van ser amuntegats en els campaments de les costes del Rosselló, particularment en el de la platja d'Argelers, on avui se'ls recorda amb un monòlit en què es pot llegir A la mémoire des 100.000 Républicans Espagnols, internés dans le camp d'Argelès, lors de la RETIRADA de Février 1939. Leur malheur: avoir lutté pour défendre la Démocratie et la République contre le fascisme en Espagne de 1936 à 1939. Homme libre, souviens toi. (A la memòria dels 100.000 republicans espanyols, internats al camp d'Argelers, després de la RETIRADA de febrer de 1939. La seva desgràcia: haver lluitat per defensar la Democràcia i la República contra el feixisme a Espanya de 1936 a 1939. Home lliure, recorda-ho) .
Llegir més en edició impresa o e-Book
© J.L.Nicolas
