De Tulipes i altres Herbes
En els seus anys de glòria la revista contracultural Ajoblanco publicava al principi d'estiu un número especial, una guia de viatges. Hi desfilava des del mític Magic Bus, una DKW o similar que unia per carretera París i Katmandú passant per Kabul i Teheran, a la capitals freaks d'Europa (el significat no era el mateix que té avui en dia). Amsterdam era la principal. Per vocació i per voluntat.
Un parell de col·legues van enxampar l'especial de juny de 1976 i es van anar cap allà amb ell sota el braç. Evidentment van ser l'enveja de la penya durant molt de temps. El Ajo del 76 recomanava no dormir a Voldenpark, acabaven de prohibir-ho, així que millor provar al Youth Christian Hostel o al sleepin de Rozengracht. Altres recomanacions eren agenciar-se un Use it, una mena de programa sobre el que es coïa a la ciutat, unes quantes adreces de restaurants barats i altres de llocs de moda tipus Paradiso o Melkweg, l’aleshores famós Milky Way.
Amsterdam representava, a finals de la dictadura, en els anys setanta, el paradís. Un referent de llibertat. Un far en la tenebra. Un supermercat de píndoles. Paper de liar.
Queden els coffee-shops. Per als holandesos cada persona és lliure de decidir sobre la seva pròpia salut, no necessiten un estat que tuteli el que és més convenient per al ciutadà. Amagar els efectes negatius que el fenomen de la droga pugui comportar no els elimina així que la legislació neerlandesa distingeix entre les dures i les toves. No hi ha distinció amb la resta de la Unió Europea respecte a les primeres, però els derivats del cànnabis es poden consumir, amb algunes restriccions, en els locals amb llicència. Els cafès expenen, fins i tot amb varietats a la carta segons la procedència, marihuana o haixix en dosis mai superiors a cinc grams, llavors o unitats ja llestes per al consum, és a dir, porros ja liats. També hi ha botigues dedicades a proveir tot tipus de parafernàlia associada, pipes assortides, papers de fumar variats, llumins amb l'efígie del Che o amb una ensenya jamaicana .... Els coffee-shops s'han anat estenent i ja depassen els límits del barri vermell de la ciutat. Allà on els aparadors insinuen obertament l'activitat del local. Amsterdam també ha estat, sempre, permissiva en això, sempre que es paguin impostos. En definitiva si el macarra és l'administració els beneficis repercuteixen en la comunitat.
Bloemenmarkt és l'únic mercat flotant de flors al món. Sobre el canal Singel, entre Koningsplein i la Munttoren una quinzena de comerços muntats sobre barcasses, encara que sigui pràcticament impossible apreciar des de la calçada, ofereixen el producte nacional per excel·lència: la tulipa. Un bulb procedent del centre d'Àsia que va arribar a Anatòlia al segle XI i des d'allà fins Al-Andalus. Al XVII ja hi era al nord d'Europa. Als Països Baixos, el cultiu del bulb es va convertir en una autèntica obsessió. Obtenir flors de pètals refinats i coloracions úniques es va convertir en malaltia. La tulipomanía va afectar les butxaques i el sentit comú dels holandesos. Bulbs de les varietats més curioses i rares es van arribar a vendre a preus exorbitants: les Admiral Van der Eyck, Childer, Viceroy o Admiral Liefken, podien costar, en aquest ordre, entre els 1260 i els 4440 florins. L'anomenada Semper Augustus, la varietat més cotitzada, va aconseguir, a Haarlem, els sis mil florins, quan un sou anual mitjà tot just sumava els cent cinquanta. La desraó i l'excés de la demanda va crear el que avui s'anomenaria un mercat de futurs, és a dir, es venia aire, la perspectiva del comerç de bulbs a un termini determinat. Amb el temps l'aire es va devaluar fent esclatar una de les primeres bombolles especulatives de les que es té notícia. El 1852 el periodista escocès Charles MacKay va resumir el període en el seu llibre Extraordinary Popular Delusions and the Madeness of Crowds (Memòries d'extraordinàries il·lusions i de la bogeria de les multituds). Segons MacKay va haver qui va invertir fortunes de fins a 100.000 florins en la compra de quaranta bulbs. Actualment el bulb se segueix venent, a preus assequibles, a tot el món. Holanda concentra el 87% de la producció mundial. Quatre mil milions. D'ells poc més de la meitat es dediquen al mercat de la flor tallada. Al mercat flotant d'Amsterdam es poden trobar bulbs de tulipa de tot tipus, a granel, amb etiquetes al·lusives a la ciutat, amb Rembrandt com a protagonista, embolicades en esclops de porcellana de Delft. No hi ha més límit que el de la imaginació. I la frase no és del Ajo.
© J.L.Nicolas
