Dos dies (i les seves nits) a San Francisco
És parisenca. Molt parisenca. La placeta ho és tant que podria fer-se sense vergonya amb la place du Marche de Sante Catherine al cor del Marais o fins i tot amb la Contrescarpe del barri llatí de la capital francesa. Arguments no li falten. En un dels seus costats s'alça l'hotel de França i París, aquest és el seu nom, un tres estrelles molt digne, amb un sabor una mica vell i unes transitòries reformes que limiten esporàdicament l'ús de l'aigua. Davant, un dels bars restaurants ostenta el títol de La Parisien, reafirmat en els gots de la cervesa oficial del país, la de la Creu del Camp, al costat d'un plat de gambes cuites i l'expectativa d'una ració de peix adobat.
Des de la finestra del tercer pis de l'Hotel de França i París es poden comptar els tarongers, divuit, plantats a la plaça. Els fanals, sis, amb divuit llanternes, sense comptar les fixades en les parets, quatre més, vint. Entre totes elles desfila un grup de turistes, probablement britànics o francesos, perseguint la trajectòria d'un paraigua groc marcat amb el número cinc en negre. Un altre grup, no se sap amb certesa de que, part, amb bicicleta, de la porta que hi ha al costat de l'església, indumentats amb tots els pertrets de seguretat que es poden precisar davant una eventual topada amb l'asfalt. Un senyor prim i amb un abundant mostatxo tenyit de color nicotina, va demanant almoina entre les taules, apurant un cigarret, ja gairebé inexistent, entre els seus dits índex i cor, mentre un client de la cafeteria que es troba al costat de La Parisien, la San Francisco Uno, se'n va a pas desganat, agafat, sense desgana alguna, de la natja esquerra de la seva acompanyant femenina. La cambrera, Isa, coixeja manifestament mentre es dol del seu peu dret, alhora que un dels seus comensals xucla una sopa de marisc amb pasta que acompanya amb una cervesa. Clients amb nens transportats en cotxets, prenen lloc en alguna de les taules lliures a primera hora de la tarda amb la sincera esperança d'arribar a demanar, i fins i tot a tastar, un refresc, de taronja, de llimona o d'ordi, ben fresc, encara que estiguem a l’iniciï del hivern. Isa ho anota a la seva agenda electrònica i torna a l'interior del San Francisco Uno per materialitzar la comanda.
Fora ja no queden turistes ni nens ni ciclistes ni comensals. Ningú demana almoina i Isa, qui, coixejant, ja ha recollit les seves taules. Uns joves aprofiten el centre de la plaça de Sant Francesc per iniciar el primer botelló d'un prometedor llarg cap de setmana a Cadis.
© J.L.Nicolas
Llegir més en edició impresa o Ebook
