Dylan (Thomas)
Simon & Garfunkel cantaven el 1966 una balada titulada A Simple Desultory Philippic. Una de les estrofes deia He 's sobre unhip, that when you say Dylan, he thinks you're talking about Dylan Thomas, whoever he was. The man ain't got no culture. (Està tan fora del rotllo que quan li parles de Dylan creu que li estàs parlant de Dylan Thomas, qualsevol que fos. El tio no té cultura). El primer Dylan es tracta de Bob Dylan, o Robert Allen Zimmerman en la versió original. Encara que ell ho hagi negat es diu que va canviar el seu nom per l'admiració que li causava el segon Dylan, el poeta gal·lès Dylan Thomas. Dylan, Bob i Thomas, Dylan, van aparèixer tots dos a la portada de l'àlbum de The Beatles, Sergeant Pepper 's Lonely Hearts Club Band. Diuen que va ser Lennon qui va suggerir que Dylan, Thomas, figurés entre la miríade de personatges de la coberta. I allà està, en una discreta segona fila, cap a l'esquerra.
Thomas, Dylan, avui dia menys popular que Dylan, Bob, va ser una figura clau en la poesia gal·lesa del segle XX. Va néixer a Swansea el 1914, i va morir prematurament a Nova York a l'edat de 39 anys. També va ser prematur com a poeta: als onze anys va escriure a la escola les seves primeres estrofes a The Song of the Mischievous Dog, als dinou va publicar per primera vegada al New English Weekly de Londres, And Death shall have no Dominion, i l'any següent, amb vint anys d'edat, va aparèixer el seu primer llibre 18 Poems. Thomas va escriure prosa. Relats breus. Fonamentalment la selecció que conforma Portrait of the Artist as a Young Dog, parodiant al títol l'obra de Joyce, o la divertida Adventures in the Skin Trade, fragment de novel·la autobiogràfica, en la qual el protagonista consumeix tot el relat amb una ampolla encallada en el seu dit petit. També va abastar, encara amb major dedicació, guions per a cinema i ràdio. Un d'aquests últims, Under the Milk Wood, és un dels seus treballs més reconeguts. El 1938 es va mudar per primera vegada a Laugharne, a l'oest de Swansea, amb la seva dona Caitlin Macnamara. Havien contret matrimoni un any abans a Penzance, a Cornualla. Després d'algunes mudances es van establir definitivament a la Boathouse, la casa que hi ha davant del estuari del riu Taf. Allà residiria, amb la seva família, els últims quatre anys de la seva vida. Laugharne va inspirar la Llareggub dels seus guions, i també la va descriure breument en Quite Early One Morning: And some, like myself, just came, one day, for the day, and never left; got off the bus, and forgot to get on again. (Alguns, com jo mateix, simplement van arribar, un dia, durant el dia, i mai van partir, van baixar de l'autobús, i van oblidar tornar a pujar.)
Llegir més en edició impresa o Ebook
© J.L.Nicolas
