E la Nave Va
Són àmpliament conegudes les peculiars característiques de la trama urbana del nucli antic de Venècia, els carrers comuns s'alternen amb canals i rius que han obligat a emprar la navegació marítima fins i tot per al més comú dels transports públics, que aquí, en lloc d'autobusos, són anomenats vaporetto.
La nau s'aproxima i sembla envestir el moll flotant que fa les vegades d'estació, la carcassa ressona amb un so greu i contundent, però la maniobra està perfectament calculada i el passatge tot just s'agita, després del primer cop arriba una rèplica més suau, gairebé un ressò. L'empleada del transport públic s'apura amb les amarres fent diversos moviments ràpids que acaben formant un nus al voltant del norai, una operació que ha repetit en milers d'ocasions, nuant a l'arribada i desnuant a la partida. Entre totes dues executa una altra amb la mateixa prestesa, ha de lliscar la barra que permet el pas dels passatgers i advertir-los de la distància o el lleuger desnivell que hi ha entre la coberta de la nau i la superfície de la plataforma mentre anuncia el nom de la parada. Tot passa en segons, en els quals es fa el transvasament de viatgers. I la nau va.
© J.L.Nicolas
