El Cagallibres
Niccolò Tommasèo va ser un lingüista, periodista i assagista, precursor del moviment irredentista que advocava per la incorporació dels territoris de l'Adriàtic oriental al procés d'unificació d'Itàlia al segle XIX. El seu treball més destacat es va plasmar en un diccionari i el seu sobrenom va sorgir per una estàtua erigida a Venècia.
Tommasèo va néixer a Sebenico el 9 d'octubre de 1802, quan Dalmàcia era un domini austríac, avui és Sibenik i forma part de Croàcia. També va residir a Pàdua i Milà, exercint de periodista. En els anys en què va viure a París va publicar l'assaig polític Dell'Italia, Il Duca di Atene i els volums de poesia Confessioni i Memorie Poetiche. Però la seva obra més destacada està vinculada a l'edició, entre 1861 i 1874, dels vuit volums del Dizionario della Lingua Italiana, a més del Nuovo Dizionario de Sinonimi della Lingua Italiana, de 1830 i una nova versió d'aquest últim publicada el 1887.
En el període que va passar a Venècia va publicar la que es considera la seva principal novel·la, Fede i Bellezza. En una carta enviada al professor Giovanni Lanza l'abril de 1873 des de Florència resumia que “il senso del bello, che col senso del conveniente è tutt’una cosa, è bisogno di popolo veramente civile, perchè instinto dell’umana natura”. ("El sentit de la bellesa, que amb el sentit de la conveniència és una cosa, és la necessitat d'un poble veritablement civilitzat, perquè són instints de la naturalesa humana"). Tommasèo va estar vinculat, amb Daniele Manin i com a ministre de cultura, al govern de la República de Sant Marc, que va ser independent d'Àustria durant un breu període de temps, entre el 22 de març de 1848 i el 22 d'agost de l'any següent. Tommasèo es va exiliar a Corfú, on escriuria Il secondo esilio i Venècia no s'uniria al nou Regne d'Itàlia fins al mes d'octubre de 1866. Els seus últims anys els va passar a la ciutat de Florència, on va morir el maig de 1874.
© J.L.Nicolas
Llegir més en edició impresa o Ebook
