El Cementiri de Memfis
Memfis, la que va ser una de les majors ciutats del món antic, a la vora del Nil, va disposar en la ribera de ponent, la que correspon al món dels morts, d'una necròpolis excepcional. Les seves famoses Piràmides són l'única de les meravelles de l'antiguitat que encara està en peus.
Els grecs van adaptar el nom d'un mausoleu, el de Men Nefer Pepi, com el nom de la ciutat sencera, Memfis, i el d'un temple dedicat a Ptah, Hut-ka-Ptah, el van acabar aplicant per a tot el país, convertint-lo en Aiguptos, Aegyptus per Roma. Es creu que Menes, o Narmer com també era conegut el primer monarca llegendari que va unir els dos regnes, el Baix i l'Alt Egipte, va fundar la ciutat en el lloc on es troben la vall i el delta del Nil i els va governar des d'allà. La ciutat que era coneguda pel gran i enlluernador mur blanc que la protegia i que li donava nom: Inebou Hedjou, posteriorment simplificat a Ineb Hedj, la fortalesa del mur blanc. I entre els seus murs destacava el Gran Temple de Ptah, on Alexandre el Gran es va fer coronar faraó i que Heròdot va descriure després de visitar-lo.
Capital de l' Antic Imperi, Memfis va ser una gran urbs que en algun moment va arribar a acollir mig milió d'habitants. Fenicis, grecs, jueus, armenis, libis i nubis tenien els seus barris en una ciutat completament cosmopolita. Fins i tot durant els períodes en què no va ser capital dels dos regnes, eclipsada per Tebas, Heliòpolis, Tanis o Sais, no va deixar de ser una urbs destacable. La seva decadència no va arribar fins que la dinastia Ptolemaica va desplaçar els seus interessos al litoral i la seva capital a Alexandria. La sorra del desert i el reaprofitament de les seves pedres com a pedrera per construir la nova ciutat àrab de El Caire va esborrar del mapa la antiga gran capital egípcia, però en absolut a les seves necròpolis de la ribera contrària, en particular la de Gizeh i les seves tres famoses piràmides de Keops, Kefren i Micerinos, encara que la més antiga estigui més al sud, a la necròpoli de Saqqarah.
Cinc segles abans de la nostra era l'historiador grec Heròdot d'Halicarnàs va visitar la ciutat i va rebre dels seus sacerdots la relació dels reis que havien governat el país. Heròdot va transcriure aquests coneixements en el Llibre Segon i Tercer de la seva Geografia i en el segon, Euterpe, dels Nou Llibres de la Història. Diodor de Sicília, un segle abans de Crist, va afegir precisions a les descripcions d'Heròdot que encara ampliaria Estrabó al segle I. Dos geògrafs i historiadors àrabs, Abdul Al Latif Al Baghdadi i Ahmad al Maqrizi, també s'ocuparien de Memphis a l'Edat Mitjana. El primer afirmava que les "ruïnes de Memfis ocupaven mig dia de camí en qualsevol que fos la direcció presa". Els seus escrits en àrab van ser traduïts primer al llatí i finalment, el 1800, al francès titulant-los Abdollatiphi historiæ Ægypti compendium.
Quan Napoleó i les seves tropes es van aturar a contemplar l'Esfinx i les Piràmides acompanyats per la Comission des Sciences et des Arts de l’Armée d’Orient van iniciar un excepcional treball de catalogació i descripció de totes antiguitats que van descobrir al país, des del delta del Nil fins a les terres de Núbia. L’enciclopèdic resultat es va titular Description de l'Égypte, ou Recueil des observations et des recherches qui ont été faites en Égypte pendant l'expédition de l'Armée française i va ocupar trenta-set volums en la seva segona edició. No van faltar detallades làmines que proporcionen una preciosa informació de l'estat en què es van trobar les tombes dels faraons i un mapa de la regió, el primer en situar amb precisió l'emplaçament de Memfis.
© J.L.Nicolas
