El genet omnipresent i un pub televisiu
Al llarg dels anys he estat en diverses penitenciàries, i també en algunes de les universitats més prestigioses d'occident: la Sorbona, Cambridge, Berkeley. He d'aclarir que mai he pernoctat en cap d'elles ... tampoc en cap de les primeres. En ocasió d'una visita a un familiar fins i tot vaig estar a Harvard.
Recorrent la llarga i nevada Massachusetts Avenue, un agradable passeig si el dia és mitjanament assolellat, s'arriba a Somerville passant per l'antic cementiri, una successió de fosques làpides de pissarra que contrasten amb la lluminositat del sòl emblanquit i amb els esquirols que es distreuen entre les tombes a la recerca d'alguna cosa per menjar. Somerville és una successió de finques unifamiliars de fusta particularment boniques, d'estil colonial, esquitxades en comptades ocasions per un centre comercial i alguna plaça de dimensions limitades, com Porter square. La meva destinació era una d'aquestes petites mansions de dues plantes a Montrose street on molt probablement m'esperava una bullent sopa de llamàntol, una de les especialitats de la regió, amb la qual recuperar els meus 36'5 graus de temperatura corporal habitual. Un cop superada Porter vaig creuar Elm fins arribar a Summer street sense deixar de fantasejar en què, una mica més a l'est, passa la ruta per la qual gairebé tres-cents anys abans Paul Revere va fer la seva famosa cavalcada nocturna entre Charlestown i Lexington seguint la riba dreta del Mystic River.
Revere, un joier i industrial compromès amb la causa colonial, estava, a la primavera de 1775, vinculat al Boston Committe of Correspondence com missatger. La situació a les Tretze Colònies era seriosa, després de l'increment de taxes imposat pel Govern de Londres, amb les arques exhaustes després de la guerra contra França que també va afectar les colònies. Boston estava particularment soliviantada després de la massacre de març de 1770 i per les represàlies després de la destrucció de te britànic al port el 1773. El famós Tea Party. Gran Bretanya va tancar el port i va iniciar l'aquarterament de tropes a la ciutat, mentre ja estava més que larvada la rebel · lió que finalitzaria amb la independència de les colònies. El 14 d'abril de 1775, Thomas Gage, governador militar de la Corona a la ciutat va rebre l'ordre d'arrestar els principals dirigents del Congrés Provincial. John Hancock i Samuel Adams, en un futur no gaire llunyà signants de la Declaració d'Independència, ja havien abandonat Boston preveient la seva detenció. La nit del 18 d'abril, les tropes britàniques van començar a mobilitzar-se, no únicament per efectuar els arrestos, sinó també per arrabassar els dipòsits d'armes i subministraments que les milícies colonials tenien distribuïts entre Lexington i Concorde, a les rodalies de Boston. Paul Revere va ser l’encarregat d'advertir-los. Vint anys més tard, en una carta adreçada al secretari de la Massachusetts Historical Society, Jeremy Belknap, Revere va explicar amb detall els fets esdevinguts aquella nit: com va travessar a rem el Charles River i com, un cop a l'altra riba li van prestar la muntura amb la qual havia de dirigir-se a Lexington, alertant pel camí a tots els veïns que va trobar, fins que va aconseguir arribar a la casa on s'allotjaven Hancock i Adams. Un cop assolit el seu objectiu, de retorn a Boston, va ser detingut per una patrulla britànica, que, després interrogar-lo, el va alliberar poc més tard, encara que sense muntura. Paul Revere es va convertir en llegenda.
Seguint la ruta inversa a la del genet de mitjanit, deixant enrere Somerville, s'arriba a Charlestown. Si hi ha fam, en una de les cantonades de Bunker Hill, hi ha un deliciós dinner gairebé de l'època - inaugurat el 1780 - anomenat Warren Tavern, on fan unes excel · lents hamburgueses que no tenen cap relació amb el fast food.
Continuant cap a Boston, encara a Charlestown, al nord del Paul Revere Park, està amarrat el USS Constitution, una de les primeres fragates construïdes per l'armada d'uns flamants Estats Units d'Amèrica. Revere tampoc va ser aliè a la seva construcció, ja que en la seva foneria es va produir el coure necessari per cuirassar el casc de la nau.
Travessat el riu, i ja a Boston, hi ha quatre passos fins al Paul Revere Mall, un jardí públic presidit per una estàtua eqüestre del insigne bostonià. Seguint cap a la dreta per Garden street no es triga a arribar al número 19, davant North square, on una bella finca que data de 1680, va ser adquirida noranta anys més tard, el 1770, per Revere, on va viure amb la seva dona i els seus cinc fills fins a 1800. La casa, una de les més antigues de la ciutat, és actualment un museu gestionat per la Paul Revere Memorial Association.
El cicle vital de Paul Revere no va acabar molt lluny d'aquí. Les seves restes reposen al costat dels de John Hancock, Samuel Adams, Benjamin Franklin i les cinc víctimes de la massacre de Boston, al Granary Burying Ground, un dels més antics cementiris de la ciutat. Una làpida de pissarra i un monòlit recorden les aventures del genet nocturn.
A poques travessies, a Union street, hi ha la Union Oyster House. Ignoro si Revere hi va ser, encara que hagués estat possible ja que l'edifici va ser aixecat el 1636, i el 1771, en temps del genet, Isaiah Thomas va publicar allà The Massachusetts Spy, el diari més antic dels Estats Units. Des de 1826 és un restaurant. També proclama ser el més antic del país, o almenys de Boston. No importa. Les seves ostres són extraordinàries.
Al centre de la ciutat s'estén el Boston Common, un enorme parc públic que una vegada va ser un camp de pastures, i campament militar. A l'hivern es pot patinar sobre l'estany gelat sota l'atenta mirada d'una altra estàtua eqüestre ... aquesta vegada es tracta de George Washington. En un dels carrers que el recorre en la seva vessant meridional, Beacon Hill, està ubicat un bon lloc per prendre una copa, el Bull and Finch Pub Potser el nom no sigui extraordinàriament conegut, però un cop a l'interior l'escenari és familiar, especialment per als amants de les sèries televisives nord-americanes dels anys vuitanta. La sèrie no es va rodar aquí, es va reproduir l'espai en un plató de televisió. La sèrie es va anomenar Cheers.
Des de la Hancock Tower, al barri de Back Bay, terres que van ser guanyades al mar, es pot observar tot aquest panorama, intentant imaginar com va ser la península de Shawmut quan només estava unida al continent per una estreta franja de terra i Revere va escollir creuar a rem.
© J.L.Nicolas
