El Ghetto
A prop del pont Guglie, al costat de la Fondamenta della Pescheria, hi ha un petit porxo que passa fàcilment desapercebut. Una petita placa groga, a la manera de les que assenyalen la direcció cap a Sant Marc o l'Acadèmia, indiquen l'entrada al barri jueu de Venècia. Tot just traspassat l'ombrívol llindar, hi ha, a mà esquerra, una pastisseria hebrea. Es podria dir que es tracta d'una dolça benvinguda al Ghetto. Rere el vidre de l'aparador s'alineen Orechiette di Amman, Bisce, Zuccherini, Azime dolci i Strudels de poma sota una pàl·lida llum groguenca que atorga als dolços una lluentor similar al de les capes de rovell d'ou que s'apliquen abans de introduir-los al forn.
La paraula Ghetto, en el sentit i amb la connotació de marginació que té en l'actualitat, prové del vocable venecià Geto, amb el qual es coneixien les foneries que hi havia a la zona. Com l'Arsenal, les foneries de coure eren una institució militar, administrades per la Casa del Geto i pel Officio del Geto del Rame, i com a tals estaven protegides per murs. Almenys catorze d'elles estaven actives en el segle XV i proveïen l'aliatge necessària per fabricar canons, destinats a les campanyes de la Sereníssima República a Terraferma.
Després del Edicte de Granada, de 1492, pel qual es decretava l'expulsió dels jueus dels regnes de Castella i d'Aragó, la guerra de la Lliga de Cambrai, lliurada a principis del segle XVI entre França, els Estats Pontificis i Venècia i l'avanç turc al llevant mediterrani, part d'aquesta població hebrea desplaçada va recalar a la llacuna vèneta. Fins el 29 de març de 1516, vivien disseminats, encara que amb restriccions, en diferents zones de la ciutat, però a partir d'aquesta data un decret els va comminar a residir en una àrea en què poguessin ser fàcilment aïllats i controlats i únicament se’ls permetria abandonar-la entre l'alba i la posta de sol. Es va proposar el pentàgon que havien ocupat anteriorment les foneries noves, el Ghetto Novo, emmurallat i amb només dos accessos possibles. Uns set-cents jueus van ser obligats a traslladar-se aquell any convertint-lo en l'assentament forçat més antic. Un segle després més de cinc mil persones s'amuntegaven dins del seu perímetre. Al Ghetto Novo hi ha els edificis més alts de la ciutat. El Guetto també va créixer, expandint-se cap al sud-oest i sud-est per les zones conegudes com Ghetto Vechio, el 1541, i Ghetto Novísimo, el 1633. L'antiguitat de les foneries no està en correspondència amb l'antiguitat dels assentaments forçats. L'aïllament dels jueus del Guetto es va relaxar després de la victòria de Napoleó sobre la República Veneciana i va acabar definitivament després de la unificació d'Itàlia.
© J.L.Nicolas
