El Mar Interior
Des de la perspectiva que proporciona l'altura a un satèl·lit Tunísia sembla un país partit en dos. Baixant a vista d' ocell la fractura sembla una espècie de llac o mar interior. L'aproximació a terra el converteix en l'enorme reflex d'un desert salat. Chott el Jerid , Chott el Garsa i Chott el Fejaj formen tres grans depressions i un gran llac salat, del qual, quan arriba l'estiu, amb prou feines queda la sal.
Chott el Garsa és un gran espai erm que abasta el no res entre la frontera amb Algèria i la ciutat de Tozeur, deu estendre’s pel producte de la multiplicació d'una cinquantena de quilòmetres per uns altres vint. Molt més gran, suma uns set mil quilòmetres quadrats, Chott el Jerid és un enorme llac salat, d'una profunditat de vegades menyspreable, que gairebé arriba fins al golf de Gabès. A l'hivern, quan realment conté una mica d'aigua, alguna zona és navegable en bots de poc calat. La resta de l' any la seva superfície és més aviat resplendent, tant com els miratges que provoca la temperatura de l' aire a la llunyania. Miratges que reverteixen en la mateixa sal, inacabable, infinita, que es perllonga en totes les direccions fins més enllà d'on arriba la vista. Una carretera travessa transversalment el flanc nord-est del desert blanc. Uneix les ciutats del Hamma amb Kebili, i més enllà, Douz, la porta del desert, en aquest cas de sorra, el Sàhara.
Chott el Jerid vol significar aproximadament llac de les palmeres. Un terra d'argila sense vegetació sosté l'extensa capa de sal. També sosté a una empresa que dóna feina a mig centenar de treballadors: Sàhara Sal. A l'estiu les temperatures oscil·len entre els vint i cinc i els quaranta graus centígrads, si bufa el siroco, el vent que arriba del sud, pot elevar la temperatura deu graus més. Així no és estrany que l'escassa aigua que s'acumula tingui tendència a desaparèixer. La pluja més que una raresa és una anomalia. Estadísticament la depressió rep gairebé cent cinquanta mil·límetres anualment De fet la major part de l'escassa humitat aflora de les capes freàtiques. En els bassals que romanen a l'estiu al costat de l'argila subjacent, les cristal·litzacions salines formen espectaculars pel·lícules de marcades tonalitats vermelloses. Altres es fonen en el reflex d'un cel profundament blau afegint-hi matisos de verd turquesa.
© J.L.Nicolas
