El País Toraja
Plou. No para de ploure. M'agrada la pluja però això és una exageració. No cau una gota rere l'altra. Arriben totes juntes. Incessantment. Si el Lord Jim de Joseph Conrad hagués visitat aquesta terra hauria cregut que havia caigut per la borda del Patna en lloc d'haver desembarcat. És Tana Toraja, el país dels Toraja a les illes Cèlebes.
Macassar, o pel seu altre topònim Ujung Pandang, no és encara país Toraja, però és una porta pràcticament obligada, s'arribi per aire o per mar. Una ciutat que el mateix Conrad va descriure com the prettiest and perhaps, cleanest looking of all the towns in the islands. (La més bonica i potser, la que sembla més neta de totes les ciutats de les illes). Ni tan sols un segle més tard, en una guia dels anys vuitanta, es podia llegir: The capital of Sulawesi province is also its foremost, grottiest, noisiest, dirtiest city. (La capital de la província de Sulawesi és també la principal ciutat, més cutre, més sorollosa, i més bruta.) Al segle XVI ja era un dels principals centres comercials del sud-est asiàtic. Aquí es van establir comerciants i mercaders xinesos, indis, siamesos, àrabs, javanesos, malais i portuguesos abans de l'arribada 1667 de la VOC, Veerenigde Oost-Indische Compagnie, la Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals. Es carregaven i es descarregaven, es venien i compraven riques teles, perles, or i coure, càmfora i nou moscada, clau i altres espècies provinents de les veïnes Moluques. El primer que van fer els holandesos va ser ocupar i canviar el nom de la fortalesa construïda pel sultà de Gowa que guardava la ciutat, Fort Rotterdam, ara Beteng Ujung Pandang, alberga un parell de museus. Un parell de mesquites i el barri xinès poden completar la visita que pot acabar al costat del port on un agradable passeig marítim, Pantai Losari, està ple de paradetes on es pot menjar algun mos indonesi.
© J.L.Nicolas
