El Senyor del Bosc
Un dels primers llibres que recordo haver llegit és El secret del bosc vell, de l'escriptor de Belluno, al Vèneto, Dino Buzzati. En el seu conte, Buzzati, parla d'un antic bosc, on els arbres estan habitats per genis, follets i vents amb nom propi que posseeixen el do de la paraula.
La carretera estatal número dotze travessa longitudinalment l'oest de Northland, la regió més septentrional de Nova Zelanda. Circulant cap al sud, per la dreta arriben notes de iode i de sal marina, a mà esquerra s'aspira a floridura i grèvol, a la humitat de la llum filtrada entre branques i fulles de vetusta vegetació. Al llarg d'aquest recorregut, entre Kaitaia i Dargaville es troben les àrees de conservació dels antics boscos subtropicals de l'illa. Un quatre per cent de la massa forestal que havia arribat a cobrir el territori. El 1820 va començar la tala massiva i ja el 1950 no quedaven més de mil quatre quilòmetres quadrats de boscos mil·lenaris. Waipoua, Puketi i Omahuta són els principals que s'han conservat al Nord.
En ells l'estrella, l'autèntica casa de follets, és el Kauri, una conífera de nom científic Agathis Australis. Endèmic de la zona, és un arbre que pot arribar als dos mil anys d'edat i a unes dimensions excepcionals, únicament comparables a la dels enormes sequoies d'Amèrica del Nord. Els exemplars joves creixen en forma de con amb branques. A mesura que es desenvolupa va perdent les branques baixes i forma una extensa copa que preval sobre les de les espècies que l'envolten.
Llegir més en edició impresa o e-Book
© J.L.Nicolas
