El Tresor d'Egina
Egina és una illa no massa extensa en aigües del Golf Sarònic, prop de la capital grega, Atenes. El Museu Britànic ocupa un destacat espai al barri de Bloomsbury, al cor de Londres. Tots dos estan units per setanta joies d'or de l'edat del bronze. El vincle és la història del Tresor d'Egina.
Durant l'època arcaica de Grècia i al principi de la clàssica, l'illa d'Egina, colonitzada pels doris arribats de l’Epidaure, segons Heròdot, va rivalitzar amb la ciutat estat d'Atenes. Al segle VII a.C. podien presumir de posseir la flota més poderosa de l'Egeu, fins que Temístocles va ordenar construir una armada de trirrems que hauria de superar a la dels eginets i que afortunadament li serviria per combatre victoriosament als perses a Salamina. Al segle V a.C. Egina va sucumbir al poder atenès. Dos mil cinc-cents anys més tard els atenesos segueixen acudint a Egina. Ara ho fan els caps de setmana gràcies als nombrosos transbordadors que enllacen la capital amb l'illa i que inverteixen en el trajecte poc més de mitja hora. Allà, a més de platges i tavernes, poden visitar algunes antigues ruïnes, entre elles les del temple d'Apol·lo.
Al nord-oest del nucli urbà d'Egina es troba el jaciment arqueològic de Κολώνας, Kolona, nom que li van donar els marins venecians precisament per la columna que encara romania en peu al temple i que era, i és, fàcilment distingible des del mar. Per terra, s'arriba pel carrer que, des del port, es dirigeix cap al nord-oest vorejant el litoral. En arribar a la platja es troba l'entrada al Museu Arqueològic i al jaciment, més extens del que sembla des de l'exterior.
El tresor està compost per setanta peces elaborades amb or de gran puresa, entre elles tres diademes, diversos pendents, cinc cèrcols, collarets i penjolls, un braçalet i un anell, cinquanta-quatre plaques circulars i una copa. Algunes peces incorporen elements de lapislàtzuli, ametista, cornalina, quars i jaspi verd. Destaca un penjoll en què està representada una figura humana que agafa un parell d’ànecs o oques, una a cada mà, els seus peus es recolzen sobre una estilitzada embarcació ornada amb flors de lotus, aquesta és la joia coneguda com el Senyor dels Animals, possiblement una deïtat cretenca. El conjunt està envoltat per quatre tires corbades que envolten a les tres figures. El personatge vesteix un faldó a l'estil dels que es poden observar en les figures egípcies, té el tors nu i sobre el cap porta una tiara amb estries verticals, les orelles estan ornades amb dos anells i de la part inferior de la peça pengen cinc discos. Altres peces rellevants són quatre pendents pràcticament iguals, a excepció d'algun element desaparegut. En ells, dins el cercle que forma una serp amb dos caps, hi ha dos llebrers simètrics i enfrontats cara a cara, entre tots dos sostenen una pedra de cornalina vermellosa i translúcida. Els cans se situen per sobre de les figures de dos micos que es giren l'esquena i, entorn del cercle, estan enfilats set discos i set figures d'aus, totes unides amb fines cadenes del mateix metall, els penjolls de les aus, a més, subjecten cadascuna, una peça de pedreria del mateix tipus que la que hi ha al centre de la joia. Un pectoral està format per una planxa corbada rematada per dos caps masculins que miren en direccions oposades, de la part inferior pengen deu discos daurats. També hi ha diademes, braçalets, collarets i anells, així com 54 peces circulars en forma de botó. La copa té gairebé deu centímetres de diàmetre i està decorada amb una roseta i quatre espirals.
© J.L.Nicolas
Llegir més en edició impresa o Ebook
