Ellan Vannin
L'Illa de Man, Ellan Vannin en gaèlic, un petit punt en un mapamundi entre Irlanda i la Gran Bretanya, és bàsicament coneguda per un parell de qüestions. La primera per ser un paradís fiscal. No s'apliquen impostos sobre guanys ni transferències del capital, ni beneficis. Tot i que l'OCDE, l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic reconeix que el govern de l'illa s'ha compromès a millorar la transparència i l'intercanvi d'informació. La segona el Tourist Trophy, la cèlebre competició de motocicletes que es celebra anualment i de manera ininterrompuda des de 1907, quan 25 idòlatres de la velocitat sobre dues rodes van establir un circuit d'uns seixanta quilòmetres que envolta el centre de l'illa. La dificultat del recorregut s'ha emportat en aquest poc més d'un segle a dos centenars de vides. Les carreres fora de circuit tancat estan prohibides a Anglaterra.
Aquesta dues particularitats permeten exercir en Man activitats que no es desenvolupen a la resta de les illes britàniques, incloent les esportives. Man és i no és Anglaterra. L'Illa de Man, Ellan Vannin, és, des de 1866, una dependència de la Corona Britànica, és a dir, pertany a la seva Graciosa Majestat, que s'encarrega de la seva defensa i de la seva representació internacional, però no forma part ni del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord ni de la Unió Europea, tot i que la Corona si atorga la ciutadania dels seus ciutadans, que d'aquesta manera són també ciutadans del Regne Unit i conseqüentment de la Unió Europea. No està malament. A més poden emetre monedes i bitllets, els seus segells i posseeixen el seu propi registre de matriculació de vehicles i domini d'internet.
© J.L.Nicolas
