Els Antics Cementiris de Boston
Fundada a Nova Anglaterra l’any 1630, Boston és una de les ciutats més antigues dels Estats Units que va viure l'arribada de colons puritans, el Tea Party i la Guerra de la Independència. Els protagonistes del naixement d'una nació descansen ara en alguns dels cementiris més respectables dels Estats Units. Aquests van ser els tres primers de la ciutat.
Boston ha preservat setze cementiris històrics que daten d'entre els anys 1630 i 1892, la majoria dels quals, amb el temps, han quedat integrats dins de l'entramat de la ciutat i, avui dia, juguen gairebé un paper de jardins urbans, esponjant un casc antic que ha tendit a créixer verticalment. De fet, al segle XIX ja tenien d'alguna manera aquesta funció de parcs públics i per facilitar el passeig es van adequar camins de vianants, baranes i jardineria. En alguns casos es van reordenar les làpides alineant-les, de tal manera que en l'actualitat, no sempre es correspon el nom de la pedra amb el cos que estigui enterrat a sota. L'encarregat de la conservació d'aquests espais és actualment el Boston Parks and Recreation Department qui gestiona el programa The Historic Burying Grounds Initiative.
Els enterraments més antics eren bastant simples, tot just un capçal de granit o pissarra generalment semicircular marcava el lloc de la inhumació i es proveïa poca més informació que el nom o unes inicials i una data gravades. Amb el temps un parell de símbols iconogràfics esdevenen motius habituals en les pedres sepulcrals: una calavera estilitzada, acompanyada en ocasions amb un parell d'ales o amb tèbies creuades i, en ocasions, també s'empra un rellotge de sorra per simbolitzar la fugacitat del temps i de la vida, fins i tot a vegades acompanyat d'unes ales per indicar pràcticament d'una manera literal que el temps vola. A partir de finals del segle XVII comencen a aparèixer les imatges de querubins alats, símbol del vol de l'ànima cap al cel. Obeliscos i pedestals apareixen amb el neoclassicisme a inicis del segle XIX.
El més antic dels cementiris de Boston és el de King’s Chapel Burying Ground, actualment al costat de Tremont Street i l'Old City Hall, l'edifici de l'antic consistori. Va ser habilitat en el mateix any en què es va fundar la ciutat, 1630. El terreny era part de les propietats d'Isaac Johnson, un dels primers colons i el primer a ser enterrat en el lloc. El 1668 el governador anglès va expropiar una part per edificar la primera església anglicana, la qual, conclosa vint anys més tard, va rebre el nom de King’s Chapel. Les sepultures es van mantenir desordenades en el terreny circumdant i l'església va acabar donant nom al cementiri. Es diu que el primer funeral va ser el del mateix propietari, però hi ha altres notables reposant aquí: Mary Chilton, de qui es creu que va ser la primera dona que va descendir del Mayflower. John Winthrop, el primer governador, William Dawes, company de Paul Revere en la cavalcada a Lexington el 1775, William Emerson, pare del poeta Ralph Waldo Emerson o Hezekiah Usher, primer llibreter i editor de les colònies.
Molt a prop, seguint per Tremont Street en direcció al gran parc de Boston Common i un cop creuada School Street es troba el Granary Burying Ground, obert el 1660 per alleujar els problemes d'espai del cementiri de King’s Chapel. Inicialment va ser conegut com South Burying Yard, Cementiri del Sud i havia estat integrat amb el parc fins que el 1737 va ser construït el dipòsit de gra que li va donar nom. Amb la construcció d'un altre edifici adjunt va quedar completament separat del Common. On va estar el graner es va aixecar posteriorment l'església de Park Street. Els anys 1830 i 1840 es van fer algunes millores amb la plantació d'alguns oms, la construcció de la reixa i l'addició d'una porta de reminiscències egípcies, obra de l'arquitecte Isaiah Rogers. El cementiri es va clausurar el 1880 quan va arribar als cinc mil enterraments, encara que només es comptin 2.345 làpides i sepulcres. Aquí reposen alguns dels pares de la nació nord-americana: els tres signants de la Declaració d'Independència, Samuel Adams, John Hancock i Robert Treat Paine, els patriotes colonials Paul Revere, James Otis i Peter Faneuil, les cinc víctimes de la Massacre de Boston del 5 de març de 1770. Un obelisc marca la tomba dels pares de Benjamin Franklin: Josiah i Abiah.
Al nord de la ciutat, un petit turó que limita amb Hull Street acull un altre antic cementiri, és Copp's Hill Burying Ground. De fet el segon que va ser creat, el 20 de febrer de 1659 i que al principi es va conèixer com North Burying Ground. Copp's Hill fa referència a William Copp, un sabater que es va assentar prop de la present Prince Street. El cementiri va ser ampliat en diverses ocasions mitjançant la compra dels solars adjacents. Durant els anys de la guerra de la independència una bateria d'artilleria anglesa es va instal·lar sobre el turó. Des d'allà disparaven a Bunker Hill, a la veïna Charlestown, a l'altre costat del port, també es deia que els casaques vermelles empraven les làpides com blancs per practicar la punteria. El cementiri va ser utilitzat fins a l'any 1850 i encara queden unes mil dues-centes làpides i hi descansen unes deu mil persones, entre elles Edmund Hartt, constructor de l'USS Constitution, avui dia amarrat a la vista del cementiri, i un miler d'homes de color, lliures i esclaus que van lluitar per la independència.
Copp's Hill limita també amb Snow Street, el carrer de la neu, un nom adequat per a l'hivern, quan un extens mantell blanc cobreix el cementiri i la ciutat, sense fer distincions. Les làpides contrasten més intensament i l’anar i venir dels esquirols a la recerca d'alguna closca que rosegar queda registrada en forma de diminutes petjades sobre la neu. Boston s'embolica en un immens llençol. Algú llança una bola a Washington i els adolescents patinen sobre el llac de les granotes, al parc.
© J.L.Nicolas
