Els Vells Cafès de Braga
Al casc antic de la ciutat portuguesa, veïna de Porto, es conserven tres cafès que solem anomenar, no sense una certa satisfacció, d'aquells de tota la vida. En aquest cas tota la vida va començar a la segona meitat del segle XIX.
Són els Cafès A Brasileira, Vianna i Astória, tres clàssics que han mantingut, amb alguna que altra remodelació, l'aspecte dels seus primers dies, abans de la proclamació de la República. Els tres estan situats molt propers l’un de l'altre, tots veïns, precisament, a la plaça de la República i dos d'ells, el Vianna i el Astória en el mateix edifici conegut com Arcada da Lapa, que es referia a la arc que va existir allà des el segle XVI i que seria substituït el 1715 per iniciativa de Rodrigo de Moula Teles, arquebisbe de la ciutat i rector de la Universitat de Coïmbra. Aquest és un dels edificis més emblemàtics de la ciutat, amb les dinou arcades que es van recolzar en les muralles medievals de l'antic castell del que sobreviu una torre. El 1761 es va obrir al centre de l'edifici un temple dedicat a Nossa Senhora da Lapa.
A Brasileira queda rere de l'edifici de l'Arcada, al Largo Barão de São Martinho, en un edifici de planta baixa i quatre pisos cobert de rajola blava. Curiosament el segon pis és l'únic que no té balcons. A sota, un cartell amb un personatge bevent d’una tassa decora la cantonada amb la llegenda: A melhor café é o A Brasileira.
Sota els pòrtics de l'edifici de l'Arcada es troben, un a cada extrem, el Café Vianna i l’Astória. El primer, situat a l'esquerra va ser obert el 1858 per Manoel José da Costa Vianna, de qui va prendre el cognom i va ser freqüentat pels escriptors Eça de Queirós i Camilo Castelo Branco, conserva unes encantadores taules de marbre suportades per unes potes de ferro forjat i un gran mirall que sembla doblegar l'espai del menjador. En una cantonada, a prop del televisor, figura una data escrita en xifres romanes: 1858. El Cafè Astória és el que sembla més renovat, com si hagués perdut part del seu antic encant, però en mirar cap amunt es descobreixen al sostre les filigranes de guix i les figures dels querubins que donen fe d'una existència passada. A més es menja raonablement bé.
© J.L.Nicolas
Llegir més en edició impresa o Ebook
