Ένα μηδέν ένα (101)
Una antologia de poesia grega contemporània, el número d'habitació d'un hotel i altres coincidències diverses conformen una mena de casuística, una dosi de serendipity hel·lena.
Ένα μηδέν ένα, ena miden ena, 101, és un recull de poemes de cent un autors grecs, una selecció i traducció de l'escriptor i traductor Yannis Goumas publicada a Atenes l'any 2013. Goumas ha traduït l'obra de 226 poetes grecs i xipriotes, entre els quals ha escollit a cent un per a aquest llibre. L'antologia inclou dos noms consagrats de la literatura grega, C.P. Cavafy i Yorgos Seferis, però, obvia a altres dos com Odysséas Elýtis o Iannis Ritsos, àmpliament traduïts, particularment Elýtis, reconegut amb el Premi Nobel de Literatura de l'any 1979. Els restants noranta-nou poetes són autors contemporanis ordenats cronològicament, el primer entre ells és Ioánnis Polémis (1862-1924). Entre els més novells hi ha cinc autors nascuts a la dècada de 1980, escassament divulgats fora del seu àmbit literari, el més jove és Anestis Melidónis, qui va arribar a aquest món el 1986.
Ja fa uns anys vam passar algunes nits a l'hotel Phaedra, convenientment situat a una cantonada del carrer Lisikratous amb la plaça on hi ha la petita església ortodoxa d'Aghia Aikaterini. És un petit edifici de tres plantes en el qual gairebé totes les habitacions, si bé la majoria no disposen de bany propi, tenen una petita terrassa que dóna sobre la plaça. És un allotjament més aviat modest, tot i els preus que, a Atenes, tendeixen sempre a l'alça, però és còmode, net i està meravellosament situat al cor del barri de Plaka i, gairebé, gairebé, al peu de l'Acròpolis. El nom remet al mite de la filla del rei Minos i Pasífae, Φαίδρα, Fedra, que, raptada per Teseu després d'abandonar la seva germana Ariadna a l'illa de Naxos, s'enamorà del seu fillastre Hipòlit, fill de Teseu i Antíope. El desenllaç ja s'intuïa que no seria bo. Però tornant al Phaedra, a l'hotel, la primera vegada que vam fer nit allà ens van donar l'habitació 101, amb el bany que els anglesos tenen a bé anomenar in suite, amb el bany dins. Παρακαλώ, κλειδί δωματίου ένα μηδέν ένα (Si us plau, la clau de l'habitació 101). Amb aquesta simple fórmula, que encara no he arribat a memoritzar, ens facilitaven la clau de l'habitació. Hem tornat en diverses ocasions, l'última aquest mateix any (2019). De nou a la ένα μηδέν ένα, la u, zero, u. Des de la terrassa, proveïda d'una tauleta i dues cadires, s'observa tota la plaça, bàsicament ocupada per un jardí amb dues palmeres, una alzina i algun altre arbre que no sé identificar. També hi ha arbustos alts, entre ells diversos gessamins d'olor que al mes de setembre encara estan ben carregats de fragants flors blanques. Una altra bona part de la plaça l'ocupa l'església ortodoxa d'Aghia Aikaterini que en els capvespres de finals d'estiu sempre té algun casament a celebrar. Els convidats baixen amb una certa pressa la rampa que du cap al nàrtex cobert. L'església és un bell exemple d'arquitectura religiosa bizantina i, amb modificacions i reparacions, hi és allà des de mitjan segle XI. Té una atractiva cúpula octogonal sostinguda sobre quatre teuladells de dues aigües superats en alçada pels dos cedres que flanquegen el temple.
A l'altre extrem hi ha les restes d'una construcció d'època clàssica, queden dues columnes que suporten un tram d’arquitrau i les bases de diversos fusts. Un gat corre espantat entre ells i es dirigeix cap a la reixa de ferro que envolta el jardí, allà on està lligada una bicicleta i on paren els taxis tot esperant algun client per dur a destí. Un d'ells té aquesta matrícula: TAA 0101. Algú treu el cap per la finestra d'un àtic, rere la finestra d'un altre pis s'entreveu un mobiliari atrotinat, dels anys setanta, una vitrina emmagatzema llibres i vetustos ornaments. Estic segur que, si les comptés, 101 seria el nombre de finestres que miren cap a la plaça, o el nombre de plantes que hi creixen, o el nombre dels ciris que encara es sostenen encesos a l'interior de l'església, o el de la gent que ha transitat la plaça durant els últims quinze minuts...
Ένα μηδέν ένα, ena miden ena, 101, la similitud gràfica em va fer pensar en la meva amiga Eva, i, per alguna casual associació d'idees em va fer relacionar el número u amb una altra Eva, la primera dona, l'esposa d'Adam (que d'altra banda és l'hotel veí) si no fos perquè abans va estar Lilith, la rebel.
© J.L.Nicolas
