Escòcia
Whisky, kilts i tartans, golf, castells, un embotit anomenat haggis, Sean Connery i un monstre en un llac. Una selecció de rugbi i una llengua inintel·ligible, -sigui anglès o gaèlic-. Gaites, cornamuses i cognoms que comencin amb Mac. Profunds estuaris i set centenars d'illes. Robert Burns, Rob Roy i J.K. Rowling, mare literària de Harry Potter. Al voltant i per sobre se li afegeix aigua en abundància: és Escòcia.
Quan tres-cents anys abans de Crist el grec Pytheas de Massalia va circumnavegar Pretaniké, les illes britàniques estaven habitades al nord per tribus d'origen celta que van rebre el nom de pictes. Encara no havien arribat d'Hibernia, Irlanda, les migracions de Scotts i altres clans, també celtes. Els romans els anomenarien caledonis i, tot i combatre'ls durant anys, no van arribar a sotmetre'ls. Cent vint anys abans de Crist l'emperador Adrià va ordenar la construcció d'un mur que els aïllés del món romà i que assenyalés els límits de l'Imperi. Al segle I el general i governador de Britannia, Cneo Juli Agrícola, va realitzar diverses campanyes contra els pictes sobrepassant el mur i arribant fins als Monts Grampians, encara que no va consolidar el territori, segons va recollir el seu gendre Corneli Tàcit a De Vita et Moribus Iulii Agricolae.
Al nord del mur, sobre les terres baixes s'estenen les dues principals ciutats d'Escòcia. A llevant, Edimburg, que acull la seu del parlament a Holyrood. Entre aquest i el castell, la Royal Mile. La milla d'or en la qual es concentren els comerços més elegants de la ciutat. Si Edimburg va ser el nucli de les lletres i de la il·lustració escocesa, Glasgow ha estat sempre el motor industrial i, és en l'actualitat, després de Londres i Birmingham la tercera ciutat del Regne Unit en nombre d'habitants.
© J.L.Nicolas
