Escòcia, Històries de la Frontera
En abandonar Northumberland, l'últim dels comtats anglesos, s'arriba a una frontera gairebé invisible, la que separa Anglaterra de Escòcia sobre les Cheviot Hills. I seria completament invisible si no existís un gran cartell amb la llegenda Failte gu Alba, (Benvinguts a Escòcia), una gran ensenya de Sant Andreu i un lloc de salsitxes. Des del mirador es pot fer un primer cop d'ull a les recentment trepitjades terres escoceses. Les Lowlands davant dels nostres ulls. Una extensa successió de suaus, afables i verds turons. Un interminable camp de golf.
Però no sempre va ser tan tranquil·les les Scottish Borders. La frontera escocesa va ser durant llargs anys un interminable escenari de cruents combats, incursions, venjances i de guerra entre ambdós veïns, no sempre ben avinguts.
Carter Bar, on avui hi ha el mirador, ... i les salsitxes, es va anomenar un cop Rede Swire. Potser va ser quan va presenciar l'avanç cap al sud de les hosts del rei Mynyddog, de la tribu dels Gododdin, per ser heroicament immolades pels invasors saxons a Catraeth. La seva gesta es cantaria a l'Edat Mitjana en el llibre Y Gododdin: Three hundred gold-Torqued warriors / fearsome, Splendid in action / Ales, they did not return. (Tres-cents àureamente forjats guerrers, temibles, esplèndids en el combat, ... cap va tornar.)
Les fronteres tribals van variar al llarg dels segles. No es van estabilitzar fins 1018, amb la derrota dels anglesos a Carhamon-tweed, durant el regnat de Malcom III. Es fixarien gairebé definitivament en el tractat de York de 1237.
Les Guerres d'Independència dels segles XIII i XIV van generar personatges de la talla de William Wallace i Robert the Bruce. Tots dos van combatre als exèrcits d'Eduard I, qui ja havia subjugat a Gal·les. Wallace, qui seria Guardià d'Escòcia amb Andrew Murray, va derrotar a les tropes angleses conduïdes pel comte de Surrey a la batalla de Stirling Bridge. Vuit anys més tard, el 1305, seria capturat a traïció a Glasgow i conduït a Londres on va ser salvatgement executat. El seu cap exhibit sobre una pica i el seu cos, desmembrat, repartit pel país. Avui dia té dedicades escultures de cos sencer per tot el territori: al castell d'Edimburg, a Aberdeen, i un enorme Monument Nacional a les rodalies de Stirling. Fins i tot els anglesos li han dedicat una placa en el punt on el van ultimar, a Smithfield, on el mercat de la carn, al mateix cor de Londres. Robert the Bruce va succeir a Wallace a la rebel·lió. Més afortunat, va aconseguir ser coronat rei d'Escòcia el març de 1306.
El segle XVIII va portar les revoltes Jacobites, una successió de conflictes puntuals amb un denominador comú: dominar la corona i arrasar el territori. Després de les Actes d'Unió de 1707 el destí d'Escòcia estaria més íntimament lligat al d'Anglaterra. George I, de la casa de Hannover, va ascendir al tron el 1714 sense que l'aspirant James VII d'Escòcia i II d'Anglaterra i la seva estirp, la casa d'Estuard, assentissin convençuts. Els trenta anys de conflicte van generar nous herois. Robert Roy Mac Gregor potser va ser el més famós entre ells. O almenys d'això es van encarregar les plomes de Defoe, Wordsworth i sir Walter Scott. En 1723 Daniel Defoe va traçar una semblança novel·lesca del personatge a The Highland Rogue. La biografia escrita per Scott, Rob Roy, va realçar el seu caràcter. William Wordsworth, durant una visita al país el 1803, va escriure el poema Rob Roy’s Grave.
© J.L.Nicolas
