Eslovènia, la Costa Breu
Eslovènia no és un microestat, però tampoc un país molt extens. En el seu occident davalla de les muntanyes del Parc Nacional Triglavski, vora Àustria pel corrent del riu Isonzo, Soča en eslovè, que va ser fronterer amb Itàlia. En conseqüència la costa és un breu testimoni adriàtic i un pessic de Istria.
En línia recta són uns disset quilòmetres, poc més que una mostra, el perímetre arriba gairebé als cinquanta que es reparteixen fonamentalment tres pintoresques poblacions al nord d'Istria: Koper, Izola i Piran. Com a la resta de la península abans del període iugoslau l'ambient que es respirava era fonamentalment italià, sense deixar de tenir en compte els parèntesis austrohongaresos i les seves arrels enfonsades a la República Veneciana. No és estrany trobar talles del lleó alat de l'Evangelista, Sant Marc.
Acabada la Segona Guerra Mundial i pel Tractat de Londres de 1954 la franja litoral que havia estat el Territori Lliure de Trieste es va dividir en dos sectors. El septentrional, amb la ciutat de Trieste, va passar a dependre de l'administració italiana. El meridional, la costa d'Ístria, a la República de Iugoslàvia. Koper i Izola comparteixen, com, més al sud, altres poblacions de la costa dàlmata, el fet d'haver-se establert en illes que han acabat unides al continent. Ambdues durant l'ocupació napoleònica, quan els seus murs van ser enderrocats i la runa es van emprar per encegar els canals.
Koper, Capodistria per a la població de parla italiana, amb prop de vint mil habitants, és el major nucli habitat i el primer que es troba després de creuar la frontera al sud de Trieste. D'origen grec, va ser anomenada per aquests Aegida. Roma la va transformar en Capris i Bizanci en Justinópolis. Incorporada al segle XIII a la República de Venècia es va convertir en Capodistria, el seu nom en l'italià que encara està present ja que aquí resideix la majoria de la comunitat italiana de Eslovènia. L'italià és cooficial i es troba en els rètols bilingües que identifiquen carrers, adreces, comerços i dependències oficials.
El nom de Izola, la població costanera seguint en direcció al sud, prové de l'italià Isola, per l'illa que també va ser. Encara que en temps de Roma es va construir un petit port al que es va denominar Haliaetum, del qual, quan la marea és prou baixa, es poden apreciar algunes ruïnes.
Malgrat el seu encant una mica descurat Izola no atrau tants visitants com les seves veïnes Koper i Piran. Nominalment el seu atractiu figura en els seus antics edificis, el palau rococó Besenghi degli Ughi, ara una escola de música a Gregorčičeva Ulica, la mansió veneciana neogòtica Manzioli, que actualment acull les oficines de la comunitat italiana i davant seu hi ha l'església de Santa Maria de Haliaetum, Cerkev Sv Marije Alietska, tot i que la del campanar reconeixible a distància és Župnijska Cerkev Sv Mavra, el de l'església parroquial de Sant Maura.
Piran és la més meridional, però és la joia de la corona a la costa eslovena. Es projecta com un agut punxó dirigit a les entranyes de Jadransko Morjie, el Mar Adriàtic. Deu el seu topònim a que a la punta de la península s'encenien focs per orientar les naus gregues que es dirigien al port d’Aegida, Koper. L'arrel grega pyr, foc, va acabar derivant en Piranum per als romans.
A l'extrem de la península, en un lloc sàviament anomenat Punta, allà on s'encenien les fogueres, hi ha un far i és un senyal que els temps estan canviant.
© J.L.Nicolas
Llegir més en edició impresa o Ebook
