Fantasia
Marràqueix és segurament una de les ciutats més turístiques i més espectaculars del Marroc. Hi ha poca cosa a contar que no s'hagi dit de la famosa plaça Djemaa el Fna, els seus aiguaders, els encantadors de serps, la Kutubia, la seva meravellosa medina, o les seves Fantasies, les càrregues que fan a cavall als genets marroquins fins aturar sobtadament per disparar les seves antigues espingardes. Així que no parlaré de Marràqueix. Sinó d'algunes fantasies. Altres fantasies.
Hassan Ibn Muhammad al Wazzan al Fessi al Garnati, granadí conegut en terres italianes pel nom de Giovanni Leone di Medicis, o pel seu pseudònim, Lleó l'Africà, va publicar el 10 març 1526 el llibre Della descrittione dell'Africa et delle cus notabili nit quivi sono, en el qual realitzava una de les primeres recensions d'història i geografia del continent africà conegudes en occident i que seria obra de referència durant anys. En el capítol en què es refereix a la ciutat de Marràqueix, el granadí, que la va visitar a principis del segle XVI, tot i que la descriu com una "de les més grans ciutats del món i de les més notables d'Àfrica" no deixa d'observar l'estat de decadència i de deixadesa en què es trobava, i que tot i així "les restes (...) poden donar fe de la pompa i grandesa dels temps en què hi regnava Mansor".
Més de 400 anys després, un cop acabat el ramadà, la pompa citada pel andalús es va reproduir en la celebració del casament de Lalla Asma, segona filla del monarca alauita Hassan II. La ciutat bullia en festes: fantasies de genets berbers sota les ombres de la Kutubia, exhibicions de falconers, manifestacions de joia al llarg de l'avinguda de Mohamed V i generosos àpats sota les haimes instal·lades als jardins de la Menara en què es servien safates plenes de tórtora farcida de fruits secs, sucs de fruites i te en abundància. Estem al mes de Shawwal de l'any 1407 de l'hègira, 1987 en el calendari dels cristians i ja ha passat la crida al dhuhr, l'oració de migdia.
© J.L.Nicolas
