Fauvistes a Cotlliure
A principis del segle XX, Cotlliure havia començat a atreure l'atenció d'artistes que es van aplegar a la població costanera com a centre preferent de les estades de treball. Ja des del 1905, Henri Matisse i André Derain la van prendre com a base. Matisse hi residí, periòdicament, fins al 1914. Altres pintors van ser convidats a Cotlliure: Albert Marquet, Juan Gris, Henri Manguin i Charles Camoin. Aquí, Matisse va pintar nombrosos paisatges. Si Ceret va ser la meca del cubisme, Cotlliure es va convertir en la del fauvisme, el moviment pictòric d'arrels expressionistes sorgit a París. El nom, despectiu, va néixer de les crítiques que van rebre al Saló de Tardor de 1905, anomenant-los fauves, bèsties.
El fauve Henri Matisse (1869-1954), pioner i promotor de l'estil, advocava per l'ús intens del color en la plasmació d'imatges en què importava menys la percepció que l'emoció emprada. Ell mateix va dir que, en un dels seus quadres, titulat La Musique, “était fait avec un beau bleu pour le ciel, le plus bleu des bleus. La surface était colorée à saturation, c'est-à-dire jusqu'au point où le bleu, l'idée du bleu absolu, apparaissait entièrement, le vert des arbres et le vermillon vibrant des corps. J'avais avec ces trois couleurs mon accord lumineux, et aussi la pureté dans la teinte”. (“Va ser fet amb un bell blau per al cel, el més blau dels blaus. La superfície va ser acolorida fins a la saturació, és a dir, fins al punt en què apareixia per complet el blau, la idea del blau absolut, el verd dels arbres i el vermelló vibrant dels cossos, amb aquests tres colors vaig tenir el meu acord lluminós, i també puresa en la tonalitat”.) En una altra ocasió va afegir: “La couleur est une libération, peut-être même plus que le dessin”. (“El color és un alliberament, potser i encara més, que el dibuix”.)
Entre els anys 1908 i 1911, Matisse va dirigir una escola de pintura a París, l'Académie Matisse, per la qual van passar més d'un centenar d'alumnes, alguns visitarien o seguirien els seus passos a Cotlliure. El pintor va arribar, per primera vegada, a la població de la Costa Vermella l'estiu de 1905, acompanyat de la seva esposa Amélie i de la seva alumna i model Olga Merson. Poc abans ho havia fet el seu amic Hans Purrmann i el també fauvista André Derain (1880-1954), qui inicialment s'instal·la a l'hotel de l'estació ferroviària. En aquella ocasió van romandre fins a principis d'octubre, però tornarien cada any fins al 1914, darrer en què Matisse visita Cotlliure. Matisse s'allotja en una casa dels afores, des d'allà pinta la Fenêtre ouverte, on destaca l'absència d'ombres, la pinzellada gruixuda i els fons llisos d'intensos tons. Esbossos en tinta sobre paper, com Barques et poulets, o Porte-fenêtre à Collioure, pràcticament monocroma és un llenç negre emmarcat per unes tires blaves i verdes que evoquen una porta de vidre. Pinta Amélie sobre les roques en quimono, una obra que replicarà, com a homenatge, un dels seus alumnes, Walter Bodman, a Femme au kimono.
Tot i que Matisse deixa d'anar a Cotlliure aquell any, són molts els artistes que van seguir les seves empremtes a la població costanera, començant pels seus propis alumnes. El rus Léopold Survage freqüentarà Cotlliure entre 1925 i 1932, on pintarà, entre d'altres, Les Porteuses à Collioure, un oli sobre tela de 1925, una aquarel·la titulada Vue de Collioure i un altre oli amb un concís Collioure, ambdues del 1929. Aquell any arriben els suecs Isaac Grünewald i Sigrid Hjartén, vuit anys abans ho va fer la polonesa Mela Muter, a qui seguiran l'alemany Oswald Petersen i els suïssos Otto Abt, Walter Bodmer, Walter Kurt Wiemken i Max Birrer.
L’Ajuntament de Cotlliure va decidir recuperar la memòria d’aquells anys amb l’obertura del Musée d’Art Modern. Per això es va adquirir a la dècada de 1980 la Vila Pams, situada a l'extrem meridional de la població, a la ruta que porta a la veïna Port-Vendres. No hi ha obres de Matisse ni de Derain, però sí dels primers fauvistes que van anar a Cotliure, també dels últims artistes que, ja en aquest segle, segueixen a la població. Aquí es poden veure Les Mulets à Collioure, del 1912, de Charles Camoin (1879-1965), qui va conèixer Matisse a l'École des Beaux Arts de París; quatre peces de Rolande Déchorain (1898-1977) pintades entre 1930 i 1937, són Port d'Avall, Collioure le fauburg, Collioure le chemin du mirador i Une rue à Collioure. I encara d'aquells anys Bord de Mer de Gaspard Maillol, Nature morte aux poissons de Mela Muter, Les Hâleurs de Sébastienne Marre, Aprés la pêche de Jean Martin Ferrières o Nature morte aux citrons de Max Birrer, qui es va casar a Cotlliure amb la filla d'un amic de Matisse, Renée Soulier. També hi ha una petita mostra de dos exiliats de la Guerra Civil Espanyola: Juan Navarro Ramón, qui es va instal·lar a la població fins a l'any 1941 i Virgili Batlle Vallmajó (1915-1947). Aquest últim, nascut a Olot, va ser militant sindicalista i anarquista, va combatre al front d'Aragó i es va exiliar a Montauban el 1939, però entre els anys 1940 i 1942 visitarà Cotlliure, allotjant-se al taller de la seva amiga la pintora Sébastienne Marre. A l'oli sobre tela titulat simplement Collioure, del 1942, s'aprecia el campanar, les cases veïnes i, al fons, el Fort Saint Elme en una simplicitat de formes que, si bé cubista, encara té arrels figuratives. Al museu segueixen obres més recents, ja emmarcades aquest segle, com Les deux clochers de Julien Descossy, del 2014, o altres més avantguardistes de Jean Luc Jehan, Michel Fourquet, Jaume Rocamora, Roger Cosme-Esteve i Frédéric Khodja.
Si Cotlliure va ser, a principis del segle XX, una població de pescadors, on es veien les embarcacions encallades a les platges, cent anys després l'escenari ha canviat notablement, avui es viu del turisme encara que continuïn venent anxoves. Pel que fa als artistes, la població acull ara nombroses petites galeries d'art i tallers de pintors que, a diferència dels estacionals visitants fauvistes, s'hi han establert.
© J.L.Nicolas
