Història de Dues Ciutats
Són dues de les poblacions més rellevants de Java. Una, Surabaya, és la segona ciutat del país pels seus habitants, la seva activitat comercial i el port on recala la marina indonèsia. L'altra, Yogyakarta, per la concentració d'universitats que la converteix en un imant d'estudiants allà on, de tant en tant, el mont Merapi escup les seves cendres.
Surabaya es representa amb un tauró que combat a un cocodril. Un símbol recurrent i polisèmic. Potser representi el combat d'antics regnes, potser els mongols, potser els del regne de Majapahit. O potser representi la lluita contra els ocupants japonesos durant la Segona Guerra Mundial. Potser el combat de dos herois mítics anomenats Sura i Baya, tot i que sura o suro signifiqui tauró i buaya cocodril. Hi ha teories per a tots els gustos. El cas és que ja en el segle XV va atreure l'atenció de l'almirall eunuc Zheng He i de la seva flota. El capità Blight, descrivint la zona de l'estret de Madura, opinava que Sourabaya is one of the most pleasant places I ever saw. It is situated on the banks of a river ... navigable up to the town for vessels of 100 tons burden. (Surabaya és un dels llocs més agradables que he vist. Està situat a la vora d'un riu ... navegable fins a la ciutat per a vaixells de 100 tones de càrrega.) El 1811 John Joseph Stockdale va recopilar per primera vegada en anglès les notícies que arribaven a Londres des de la llunyana illa indonèsia en el volum titulat Island of Java. On deia que Surabaya is a small town not mentioned in any Geography, although it is an establishment of some importance and very healthy. () The ships destined for the Philippines and for China generally touch Surabaya. (És una petita ciutat que no s'esmenta en cap geografia, tot i que és un establiment de certa importància i molt saludable. () Les embarcacions destinades a les Filipines i Xina, generalment recalen a Surabaya.)
Potser el comerç. El que van exercir els holandesos durant l'època colonial i el que avui dia ha creat una infinitat de moderns centres comercials que s'alternen amb mercats de carrer i restaurants que es munten cada nit sobre les voreres i que desapareixen després de les postres de l'últim comensal.
© J.L.Nicolas
