Il Santo
Vaig deixar lliscar suaument el palmell de la mà sobre la superfície de pòrfir verd, tal com veia fer-ho a la resta de pelegrins un cop havien recorregut la cua en la que havien esperat pacientment fins a arribar a l'Arca. No vaig sentir ni fred ni calor ni cap sentiment estrany més que el mateix tacte del marbre. Vaig continuar el recorregut seguint per la capella de la Verge Mora cap a la capella circular de les Relíquies, rere l’Altar Major. Vaig pujar lentament els esglaons fins albirar els reliquiaris daurats que contenen les restes del Sant: la llengua incorrupta, el mentó i els cartílags de la laringe.
El Sant, a Pàdua, no necessita nom ni presentacions. La plaça davant de la Basílica, presidida per l'estàtua de bronze del mercenari venecià Gattamelata, obra de Donatello, és simplement la Piazza dil Santo, la pròpia Basílica és, senzillament, Il Santo. Tothom sap que és Sant Antoni, Sant Antoni de Pàdua. Tot i que no es digués Antoni ni fora originari de Pàdua. A Fernando Martim de Bulhões i Taveira Azevedo el coneixien a Portugal com Santo António de Lisboa ja que és allà on va néixer un 15 d’agost de 1195. Monjo agustinià a Coimbra i posteriorment frare franciscà, predicador al nord d'Itàlia i al sud de França contra la heretgia dels albigesos, va ser anomenat malleus hereticorum, o martell d'heretges. El 1121 va estar en el capítol general de la ciutat d'Assís on va conèixer a Sant Francesc.
A Sant Antoni, de Pàdua o de Lisboa, se li van atribuir en vida diversos miracles. El de la bilocació durant les prediques a Montpeller, ser comprès pels peixos quan la gent va menysprear els seus discursos, el de dur en braços al nen Jesús o el miracle de la mula a Rimini, on l'animal s'hauria acostat i agenollat davant una hòstia consagrada oferta per ell, en el que avui és la plaça dels Tres Màrtirs. Una capella anomenada el Tempietto recorda el fet.
Sant Antoni va triar el convent franciscà de Pàdua com a residència mentre no es trobava de viatge. Allà hi va escriure la seva obra més rellevant: Sermones in Festivitates. El 1232, només un any després de la seva mort, va ser canonitzat pel Papa Gregori IX, i la petita capella, Santa Maria Mater Domini, al costat del convent franciscà de Pàdua, on va ser enterrat com havia estat el seu desig, va començar a ser convertida en basílica. El conjunt seria remodelat posteriorment en dues ocasions.
Hi ha més coses a veure a Pàdua, les seves places renaixentistes de la Signoria o de l'Erbe, la capella dels Scrovegni amb els famosos frescos de Giotto, el Palazzo della Ragione o el Caffè Pedrocchi... però sembla que només hi ha ulls per Il Santo.
© J.L.Nicolas
Llegir més en edició impresa o Ebook
