Impressions de Normandia
Alguna cosa ha de tenir la llum a Normandia, alguna cosa ha de transmetre el cel o alguna cosa han de reflectir les aigües. Aquesta cosa va atreure a un grapat de retratistes i paisatgistes a finals del vuit-cents, en plena efervescència de l’Art Nouveau i d'un turisme que arrelava entre les famílies parisenques benestants. Alguna cosa devia causar una profunda impressió.
Entre Le Havre i Trouville va deambular un pintor holandès, Johan Barthold Jongkind, qui es va aficionar a prendre a l'aire lliure notes i esbossos per als seus paisatges que posteriorment finalitzava en l'estudi. Jongkind va fer amistat a la costa normanda amb altres joves pintors, Eugène Boudin i Claude Monet. Anys més tard Monet diria de Jongkind: c’est a lui que je dois l’education définitive de mon oeil. (És a ell a qui dec la educació definitiva del meu ull). Van compartir uns certs interessos conceptuals: l'atracció per la llum i l'evolució dels seus matisos, el treball en exteriors i una passió gairebé fotogràfica per la instantània.
Boudin havia nascut a Honfleur, un pintoresc port pesquer de la costa de Calvados a la desembocadura del Sena que ja començava a atraure un incipient turisme provinent de la capital francesa. A Le Havre, Boudin va conèixer a alguns artistes de la regió com Jean-François Millet, originari de Greville, prop de Cherbourg, que el van animar a desenvolupar la seva afició. Admirador dels paisatges marítims es va desplaçar en diverses ocasions per la costa septentrional francesa entre Bretanya i Picardia, encara que lògicament, treballés amb més assiduïtat a Normandia. El 1857 va conèixer a Claude Monet amb qui, en l'inici de la seva professió, va treballar alguns mesos conjuntament. Una aquarel·la de Boudin de 1867, A la ferme de Saint-Simeon, retrata asseguts en una taula a quatre artistes: Jongkind, Van Marken, Monet i Amédée Achard. Precisament per les seves temàtiques i la resolució d'aquestes, Boudin és considerat un pre-impressionista, encara que ell mai es definís com a tal. Són nombroses les obres que va realitzar a la seva població natal i a les limítrofes amb temes recurrents com el far, el port o les platges de Étretat amb els seus penya-segats. Honfleur li acabaria honrant amb un museu.
Claude Monet també va dedicar alguns llenços a l'abrupta Côte d’Albâtre, costa d’Alabastre, en el mateix Étretat va retratar en condicions climatològiques diverses els penya-segats i les abruptes formes de la costa. Altres artistes els van seguir, Pissarro va plasmar les seves marines al port de Dieppe, Sisley, a Port Marly va realitzar repetides preses d'un únic subjecte, com el mateix Monet va fer amb la catedral de Rouen, que va retratar en una trentena de llenços entre 1892 i 1893 tractant de capturar les subtileses d'una il·luminació evanescent, efímera.
A mig camí d'aquestes costes normandes i la gran ciutat, Paris, Claude Monet, ja reconegut, va escollir un tranquil racó del Sena per viure-hi: Giverny. Va establir el seu estudi a la casa, allà on avui els visitants compren records i paguen l'entrada de la visita, i va construir un jardí amb una extraordinària varietat floral que va servir de model per a les seves obres, aquí floreixen narcisos, pensaments i tulipes al costat de lliris, roselles i assutzenes. També hi ha dàlies i caputxines, cirerers i roses enfiladisses. El Jardin d'Eau, és la zona de l'estany amb els nenúfars i el pont japonès. Aquí, Monet, va aprofundir en els estudis dels reflexos i va descobrir tres objectes d'interès en ells: la superfície que reflecteix i el que conté en ella, els fons que estan més enllà de la superfície i el mateix reflex i el que aquest projecta, de vegades elements que romanen fora del marc del propi enquadrament, tot això matisat subtilment en la lluminositat de les escenes, en l'encís dels miralls.
© J.L.Nicolas
Llegir més en edició impresa o Ebook
