Jerash
Adrià va voler conèixer per ell mateix els territoris que governava. L'any 129 va visitar una ciutat arraconada en un cantó del seu imperi, en una província extrema que s’anomenava Aràbia. En una de les ciutats, Gerasa, se li va dedicar un arc triomfal per commemorar la seva visita.
Gerasa, l'actual Jerash avui a Jordània, era en aquells moments una pròspera ciutat en creixement. Pocs anys abans s'havien conclòs les noves vies que acceleraven les comunicacions amb la resta de l'Imperi. Carreteres pavimentades i anivellades que reduïen considerablement les distàncies i afavorien el comerç.
Abans de la conquesta romana, al 63 AC, Gerasa era ja una urbs hel·lenitzada que havia estat coneguda amb el nom de Antioquia de Crysorroas, la del riu daurat. Hi havia format part de la Decàpolis, la lliga de ciutats gregues i macedònies fundada pel rei seljúcida Antíoc III el Gran, entre les que formaven part Damasc i Filadèlfia, avui Amman. Encara que també s'han trobat inscripcions que atribueixen la seva fundació a Alexandre el Gran o Pérdicas de Orestia, qui assentaria aquí veterans del seu exèrcit i d'aquí derivaria el gentilici Gerasmenos, que en grec significa persona gran. Es creu que això va succeir a la primavera de 331 abans de la nostra era, quan Alexandre va deixar Egipte, per, travessant Síria, dirigir-se a Mesopotàmia.
No obstant això Roma va decidir construir una nova ciutat planificada segons el cànon a l'ús, és a dir una gran artèria, el Cardo, creuada per una altra transversalment, el Decumanus, en una estructura reticular de quadrícula. I al voltant la muralla que havia protegir-la.
Al costat del flamant arc d'Adrià hi havia un allargat hipòdrom de 245 metres en la forma dels circs clàssics, on van competir cavalls amb o sense carro i atletes. Fins a quinze mil persones s'acomodaven a les grades. En arribar a la muralla, la porta meridional donava accés a un monumental oval de noranta per vuitanta metres envoltat de columnes jòniques.
A l'esquerra, sobre un turó, s'aixeca el temple de Zeus, construït sobre les restes d'altres anteriors. Al seu costat, el teatre del sud té una excel·lent acústica que el manté anualment en actiu quan se celebra el Festival de la Cultura i de les Arts de Jerash. Quan va ser construït, en temps de l'emperador Domicià, sobre l'any 90, podia acomodar a una mica més de tres mil espectadors.
De la plaça oval surt el Cardo Maximus, l'artèria que encara conserva el paviment de llavors. Són visibles les marques que van deixar amb l'ús els carruatges que van transitar per aquí. També se sostenen dempeus les innombrables columnes que flanquegen el carrer. Algunes d'aquestes d'estil jònic van ser substituïdes al segle II per altres més sofisticades d'ordre corinti.
La moderna Jerash ha seguit creixent, a l'altra riba, de l'altre costat de les muralles que van protegir a l'antiga Gerasa, absorbint nous suburbis i obrint horitzons al costat de la memòria de les pedres.
© J.L.Nicolas
Llegir més en edició impresa o Ebook
