Kernow
Cornwall queda certament una mica allunyada dels monòlits de Stonehenge, al Wiltshire, però té una certa connexió. Un record ignot potser. Un punt de partida. Cornwall també va tenir la seva pròpia llengua, el cornish, o córnic, una variant del celta, en què el país es diu Kernow. Es creu que l'última persona que va parlar córnic va ser Dolly Pentreath, qui va morir el 1777. D'ella s'explica que les seves últimes paraules van ser Me ne vidn cewsel Sawznek!, Mai parlaré l’anglès!. Dolly va viure prop de Mousehole, un petit poble de pescadors, amb un parell de petites i boniques platges voltades pels dics del port. Allà mateix el Ship Inn, pub i bed and breakfast, serveix unes estupendes ales de la zona. La Tribute, per exemple.
L'Oceà Atlàntic agita violentament les crestes de les onades al nord de la península. Assoten, a Tintagel, l'illa on s'alcen les restes del castell d'Artur, el de la taula rodona. Al marge dels reclams per turistes, les traces del cicle d'Arturo, descrites per Geoffrey of Monmouth a Història Regum Britanniae al segle XII i continuades per Sir Thomas Malory dos-cents anys més tard, es troben, a més de Tintagel, a milles a l'est , a la Tor Hill de Glastonbury, on es creu que una vegada va existir Avalon i on reposen les restes del rei.
Cornwall està ple de petites poblacions que en el seu dia van viure de la pesca, de la mineria de l'estany, del contraban o del saqueig dels naufragis. Avui els ingressos provenen del turisme, bàsicament britànic i francès. Les pastisseries que subministren els pasties, les típiques empanades farcides de patata, carn i ceba, i els locals amb els coneguts imants de nevera i altres records, floreixen als carrers principals de Padstow, Saint Ives, Newquay o al parc d'atraccions de Land’s End. Però, fins i tot malgrat la pressió dels nous bàrbars, alguns pobles conserven un cert encant, com el pintoresc Polperro, ja a les rodalies de la puritana Plymouth. Al fons d'una estreta rada Polperro encara manté una flota pesquera activa.
© J.L.Nicolas
