La Capital del Món
Segons la llegenda Roma va ser fundada pels bessons Ròmul i Rem 754 anys abans de la nostra era. Criats per una lloba establirien entre set turons la que arribaria a ser Caput Mundi, la capital del món.
Roma va començar a convertir-se en ciutat sobre el segle VII aC quan la dinastia etrusca dels Tarquins va dessecar la vall entre els turons Palatí i Capitolí, va construir un temple dedicat a Júpiter sobre aquesta última i una primitiva muralla amb una fossa per protegir la població. La dinastia etrusca va desaparèixer dos segles més tard substituïda per la República i l'expansió dels territoris controlats per Roma a la península itàlica.
En temps de Juli Cèsar ja estava consolidat el Fòrum Romà i el Circus Maximus. Avui el fòrum, o millor els fòrums ja que es van anar ampliant i afegint construccions adjuntes a la glòria dels emperadors, es percep en tota la seva extensió des de la vessant del turó Capitolí. A l'esquerra el trànsit circula incansablement en els dos sentits de la Via di Fori Imperiali, com si es tractés d'una nova i moderna Via Sacra, eix dels fòrums. Aquesta segueix discorrent paral·lela a la seva dreta, tal com s'aprecia des del pujol. Gairebé en primer terme s'alça el Temple de Saturn. Aquí es custodiava el tresor de la República: tretze tones d'or, cent catorze de plata i trenta milions de monedes. D'ell queden vuit columnes que encara sustenten el fris. Pràcticament al seu costat l'Arc de Septimí Sever commemora les seves victòries contra els Parts a Mesopotàmia i Aràbia. Va ser erigit l'any 203.
La Via Sacra acaba el seu recorregut davant el Temple de Saturn, però poc abans passa davant la columna de Foca, l'emperador bizantí. Aquest va ser un dels últims monuments afegits al fòrum. Això passava l'any 608. Davant està el que queda de la Basílica Iulia, iniciada en temps de Cèsar i acabada per August, llavors seu del dret civil la justícia s'impartia en els seus quatre tribunals. Passada la basílica s'aixequen els temples de Castor i Pòl·lux i el Temple de Vesta. Aquest era circular, la seva coberta sostinguda per vint columnes i estava dedicat al culte de les Verges Vestals que mantenien encesa una flama sagrada. Davant aquesta l'Ara de Cèsar, on va ser incinerat després de ser assassinat. A pocs metres hi havia la casa de les Verges Vestals i el Temple d'Antoní i Faustina, que va esdevenir atri de l'església de Sant Llorenç a Miranda. Al seu costat el Temple de Ròmul conserva les seves portes de bronze originals. Aquest també va ser transformat en església, la dels Sants Cosme i Damià. A continuació, de la Basílica de Constantí i Magenci queden tres grans voltes del que va ser el major edifici dels fòrums.
La Via Sacra acaba, en aquesta part del fòrum, a l'Arc de Titus, fet construir l'any 81 pel seu germà l'emperador Domicià per recordar la victòria sobre els jueus. En l'arc està esculpit el botí que es va obtenir a Jerusalem. Nous fòrums van ampliar al ja antic Fòrum Romà i al de César. Al nord, Trajà va ordenar al seu arquitecte Apolodor de Damasc la construcció d'un gran complex de mercats que va albergar més de cent cinquanta comerços i a les oficines encarregades de la distribució del blat. A poca distància el mateix emperador va fer erigir una gran columna per celebrar les seves victorioses campanyes a Dàcia. La columna arriba als quaranta metres d'altura i té esculpit un fris en espiral ascendent que narra el desenvolupament dels esdeveniments. L'estàtua de l'emperador que estava a la part alta va ser substituïda el 1587 per una altra de Sant Pere. Al sud, on avui s'obre la piazza della Bocca della Verità, es trobava el Fòrum Boari, bàsicament dedicat al mercat de caps de bestiar. Aquí han quedat algunes construccions en un estat de conservació excepcional: l'Arc de Janus, el temple de Portunus i el circular Temple d'Hèrcules, que recorda l'estructura d'aquell de Vesta.
Al nord-oest dels Fòrums, al costat del Largo di Torre Argentina, es va descobrir en els anys vint del segle passat un ampli espai en el qual haurien existit quatre temples de l'època republicana. Una plataforma ha estat identificada com a part de la Cúria de Pompeu, on es reunia el Senat i on va ser assassinat Juli César.
De les muralles de l'antiga metròpoli encara queden importants fragments i algunes portes. Al costat de la de San Paolo hi ha una curiosa piràmide, es tracta de la Piràmide de Caius Cestius, un magistrat acomodat que va voler ser enterrat com un faraó en el 12 aC. Tres segles més tard la piràmide es va emprar per reforçar les Muralles Aurelianes que defensarien la Caput Mundi encara durant dos segles, fins que va arribar la ruïna de la Roma Eterna amb la destitució de l'últim emperador d'Occident, Ròmul August, pel cabdill germànic Odoacre.
© J.L.Nicolas
Llegir més en edició impresa o Ebook
