La Colònia d'Önningeby
Un pintor finlandès, Victor Westerholm, director de l'escola de dibuix de Turku, es va enamorar dels paisatges de les illes Åland, entre Suècia i Finlàndia. Allà va reunir a altres artistes amb qui va formar l'anomenada Colònia d'Artistes d’Önningeby.
Victor Westerholm havia nascut a Turku, Finlàndia, el gener de 1860 i estudiat a l’escola de belles arts de la mateixa ciutat. Posteriorment va ampliar estudis a Düsseldorf entre 1878 i 1886, abans que la ciutat cedís protagonisme com a centre artístic, a París, on també es va desplaçar per conèixer el treball dels impressionistes. A Düsseldorf va conèixer a Anders August Jansson, un estudiant originari de les illes qui va convidar Westerholm a visitar-les. Ho va fer l’any 1880, quedant entusiasmat pel paisatge. Es diu que en el trajecte cap a Mariehamn va caure de la muntura torçant-se un turmell. Va haver de quedar-se al lloc uns pocs dies, els suficients per enamorar-se de l'entorn i per esbrinar que una de les cases de fusta estava en venda. El lloc era Önningeby, a l'est de la capital, Mariehamn i la finca que va acabar adquirint es deia Tomtebo, situada a prop del canal de Lemström que separa les illes Fasta i Lemland. El 1885, Westerholm exposa al Saló de Pintura de Hèlsinki algunes obres, entre elles Dia d’Octobre a Åland.
A l'estiu de l'any següent, Westerholm convida a amics i artistes finlandesos i suecs a la casa de Tomtebo per compartir l'entusiasme per la pintura a l'aire lliure. Seguint la moda que s'havia estès entre els paisatgistes europeus, de pintar en plein air, els components de la colònia sortiran amb els cavallets al camp a prendre apunts de les escenes que s'obren davant els seus ulls. Aquest seria l'inici de l’Önningebykolonin que, amb alts i baixos, es mantindria activa durant trenta anys, fins a l'esclat de la Primera Guerra Mundial. Es va configurar tal com van fer altres grups, el de Skagensmalerne, els pintors de Skagen, a principis de 1880, a Dinamarca, el de Worpswede, prop de Bremen, en què van participar Paola Modersohn Becker i Rainer Maria Rilke, inspirat al seu torn pels grups d'artistes formats a França: Argenteuil, Auvers-sud-Oise, Barbizon...
Aquell primer any, 1886, van anar a Önningeby Frederik Ahlstedt i la seva dona Nina, Elin Danielson, Hanna Rönnberg i Alexander Frederly des de Finlàndia i Axel Anderson, qui va ser més conegut com a J.A.G. (Johan Axel Gustav) Acke, des de Suècia, tot i que en aquells dies el territori finlandès encara depenia de la corona sueca. A ells s'incorporarien posteriorment, i sempre d'una manera aleatòria, Edvard Westman, Eva Topelius, Dora Wahlroos, Helmi Sjöstrand, Elias Muukka, Anada Gisiko i Anna Wenberg i, ja a finals de segle, Amelie Lundahl, Elin Alfhild Nordlund, Frederik Torner i Ellen Favorin. L'activitat del grup va ser més notòria durant els primers sis anys de trobades, fins i tot van aparèixer als diaris locals.
Acke va ser un dels més entusiastes participants en la colònia. Es va instal·lar a una granja propera, la de Övre Knapans, en la que va muntar un estudi en l'ampli menjador. A més de paisatges Acke va pintar retrats dels personatges de la granja. A la colònia va trobar qui seria la seva esposa, Eva Topelius, amb qui va contreure matrimoni el 1891. El febrer de 1892 va concloure la seva principal obra Snöljus, (Llum de Neu), una gran tela de 4,6 per 1, 6 metres en la qual va estar treballant intermitentment durant diversos anys, representa una escena de pesca hivernal amb un paisatge completament nevat. Va tractar d'exposar-la al Saló de París, però va ser rebutjada, el que li va causar una profunda decepció.
Una altra participant destacada del grup va ser Hanna Rönnberg, que va reincidir any rere l'altre en els estius d’Önningeby. Pintora i escriptora va contribuir a la promoció de la colònia amb els seus escrits Från Ålands skär, de 1899, Brovaktens historier, de 1905 i Konstnärskolonien på Äland 1886-1914, publicada el 1938. Rönnberg també havia visitat la colònia de Skagen. A Önningeby s'havia allotjat a la granja Jonesas.
L’any 1992, l'Önningebyn Kotiseutuyhdistys, la societat local de folklore, va adaptar la granja Jonesas, construïda en pedra, per transformar-la en el Önningebymuseet i acollir una exposició permanent d'obres i objectes relacionats amb els integrants de la colònia, ampliant-se el local el 1999. Aquí es pot veure la gran tela d’Acke, Snöljus.
Altres obres de membres de la colònia s'exposen a l’Ålands Konstmuseum de Mariehamn, a l’Ateneumin Taidemuseo de Hèlsinki o al Konglig Museum d'Estocolm.
© J.L.Nicolas
