La Dent de Buda

Quan Siddhartha Gautama va acabar el seu cicle de reencarnacions a causa d'una intoxicació gàstrica, uns 486 anys abans que ho fes Crist, el seu cos va ser incinerat amb fusta de sàndal al costat del riu Chotta Gandak, a Kushinara, en l'actual estat d'Uttar Pradesh, a l'Índia.

S'explica que acabada la cerimònia de la cremació, vuit relíquies del seu cos es van distribuir per l’orb budista i van ser dipositades en diversos temples i monuments construïts per a tal fi. Una d'aquestes relíquies va ser el caní esquerre, del qual s'explica que un monjo el va entregar al rei Brahmadatte, perquè fos venerat. La relíquia va ser dipositada a Dantapuri, Orissa.

Vuit segles més tard les lluites internes en el regne de Kalinga, on es conservava, van aconsellar el trasllat per protegir-la. El príncep Dhantha i la seva consort la princesa Hemamali, que va ocultar el caní entre el seu pentinat, van embarcar a la desembocadura del Ganges, a Tamralipti i van arribar al port singalès de Lankapattama durant el regnat de Siri Meghavanna. El rei va ordenar construir un temple, el Meghagiri Vihara, a la llavors capital Anuradhapura.

La relíquia es va considerar sempre vinculada al poder reial. Així, amb el desplaçament, per motius polítics o militars, de la capital del regne, aquesta també va viatjar successivament d'Anuradhapura a Polonnaruwa, a Dambadeniya, Beligala i Yapahuwa, fins que sobre l'any 1280 el general indi Aryacakravarti va envair l'illa i va incloure la relíquia com a part del botí del saqueig. Una dècada més tard el rei singalès Parakramabahu II va obtenir la seva devolució i el caní va ser guardat primer a Kurunegala i posteriorment en Kotte, al costat de l'actual capital, Colombo.

Llegir més en edició impresa o e-Book

© J.L.Nicolas